Una fiscalia que jutja la intenció de comprar urnes
La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar ahir una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, per haver iniciat el procediment de compra d’urnes per part de la Generalitat, una operació completament legal. És cert, i ni el Govern ni el president no se n’amaguen, que l’executiu català pretén celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya el mes de setembre. Però, fins que es demostri el contrari, les declaracions d’intencions no són delicte, almenys en un estat de dret.
Doncs bé, la fiscalia se salta tots els límits quan, tot i admetre que la licitació per comprar les urnes és absolutament legal, fa servir com a prova acusatòria les diferents declaracions de membres de l’executiu, recollides, per cert, pels mitjans de comunicació. Des de quan les interpretacions que fan els mitjans poden convertir-se en una prova de càrrec judicial? No resulta això un abús jurídic?, una querella preventiva?
És evident que el govern de Mariano Rajoy està forçant la màquina judicial més enllà dels límits constitucionals per estendre la por entre els funcionaris i els representants públics del poble de Catalunya, en un intent barroer d’aturar el procés sobiranista. I per fer-ho no dubta a sotmetre l’acció del Govern a un escrutini que no és solament legal, sinó polític.
La justícia s’ha de basar en fets i no en suposicions o declaracions d’intencions. Quan es faci el referèndum es podrà dilucidar la seva legalitat (en funció també del que aprovi el Parlament), però fins llavors s’han de respectar els procediments administratius que s’ajusten a la legalitat. I comprar urnes, com ja han fet per cert altres comunitats autònomes com Andalusia, no és cap delicte.
Al darrere de la maniobra s’endevina la intenció de Rajoy de no viure una humiliació com la del 9-N. I després de les inhabilitacions dels seus responsables, es confia que un augment dels delictes i les penes dissuadirà els dirigents polítics catalans de tirar endavant el referèndum. Aquesta estratègia, en el millor dels casos, podrà aconseguir alguna deserció puntual, però resulta miop pensar que es podrà aturar un procés que involucra milions de persones que reclamen el seu dret a votar per decidir el futur.
