Dimecres vaig veure com van estar a punt de matar un home pel carrer. Va ser a la plaça dels Àngels, la del Macba, al Raval de Barcelona. Un monopatinador, un adult dret i fet, que venia directe fent equilibris per sobre el mur de les escales (el tram final del mur fa cap a un metre vuitanta d’alçada) va fer un salt acrobàtic a la vorera un segon després que hi passés un vianant. Si arriba a tocar-li el cap o a tirar-lo a terra, no ho explica. És inútil que aclareixi que, quan li vaig expressar la meva indignació, se’m va treure de sobre enriolat i se’n va anar en direcció a provar un altre salt.
Ja fa anys que els monopatinadors han privatitzat la plaça dels Àngels per al seu ús, incloent-hi l’ús comercial, perquè alguns arriben amb els seus propis equips de gravació de piruetes i converteixen l’espai en un lloc perillós i desagradable, també les voreres dels carrers que hi porten. I això que allà mateix hi ha una llar d'infants, una escola de primària i un institut, una mica més avall.
L’Ajuntament de Barcelona no hi fa res. Bé, sí, va penjar uns senyals amb tot de normes que els monopatinadors incompleixen escrupolosament. Fa anys que parlen de trobar-los un espai perquè se n’hi vagin a patinar, però es veu que no el troben. O potser és que estem davant un lobi poderós. O que prima el toc canalla urbanita dels patinadors davant la façana d’un museu d’art modern, que proporciona una bona foto als turistes.
Han passat uns dies des de l’incident, i el que més m’afecta és la falta d’empatia del subjecte, a qui tot se li'n fotia. Per no parlar de la falta de respecte i del poc sentit de la responsabilitat individual. Una plaga de rebel·lia mal entesa s’ha apoderat de la convivència al carrer, com si calgués atropellar l’altre per marcar territori i sentir-se algú.
