19/02/2021

La missió a la Lluna i el covid

4 min
Un flascó de vacuna de Pfizer contra el covid-19, en mans d'una infermera de l'Hospital de Terrassa, el mes passat.

El covid-19 ha fet evidents una infinitat de debilitats del capitalisme modern. I en molts països les retallades en serveis socials i salut pública del passat han amplificat el dany causat per la pandèmia, a part d'altres lesions autoinfligides per l'estat que han empitjorat la resposta al virus. Però als països que havien invertit en les capacitats del sector públic, en general els ha anat molt millor. Els exemples més sorprenents s'han vist en el món en desenvolupament, on destaquen el Vietnam i l'estat indi de Kerala.

Molts governs, en lloc d'actuar com a inversors de primera instància, s'han convertit en prestadors passius d'última instància: encaren els problemes només després que hagin sorgit. Però com hauria d'haver-nos ensenyat la Gran Recessió del 2008, és molt més costós rescatar una economia estatal durant una crisi que no pas mantenir una mirada proactiva en relació amb la inversió pública. Molts governs no van escoltar aquesta lliçó i van permetre el buidatge de les institucions públiques a través de la subcontractació i d'altres falses eficiències. La retirada del sector públic va donar pas a la idea que l'esperit emprenedor i la creació de riquesa són competències exclusives de les empreses.

Seguir creient en el mite de la superioritat del sector privat ens deixarà mal posicionats de cara a futures crisis. Per "reconstruir millor" després de la pandèmia (com s'han compromès a fer el nou govern dels Estats Units i molts d'altres) es necessita una renovació del sector públic que, a més d'un redisseny de polítiques i de l'ampliació de capacitats organitzatives estatals, ha d'incloure que es revitalitzi el relat que diu que l'estat és una font de creació de valor.

En el seu moment, el programa Apol·lo per anar a la Lluna va demostrar que un projecte que persegueix un resultat ben definit pot generar canvis organitzatius a tots els nivells, mitjançant la col·laboració público-privada multisectorial, contractes de compra pública orientats a objectius i un procés d'innovació i assumpció de riscos impulsat per l'estat. A més, aquests projectes tendeixen a generar efectes col·laterals amb amplis beneficis (en aquest cas, programari, telèfons amb càmera, llet de fórmula, etc.).

La missió a la Lluna va donar peu a nombrosos avenços tecnològics. A la imatge, un vestit d'astronauta, i la catalana Mariona Badenas reflectida a la visera, al CosmoCaixa, al gener.

El model original del projecte lunar ofereix idees per a les "missions terrestres" que se'ns plantegen. Per exemple, per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) els hauríem de transformar cadascun en una sèrie de missions ben definides, que establirien les bases d'altres innovacions multisectorials descentralitzades. L'eliminació del plàstic dels oceans, per exemple, exigeix inversions i innovació en àrees tan diferents com el transport marítim, la biotecnologia, la indústria química, la gestió de residus i el disseny. És el que va fer el programa Apol·lo, que va estimular innovacions en aeronàutica, nutrició, ciència dels materials, electrònica, programari, etcètera.

El model de missió no consisteix en donar suport estatal selectiu a determinats sectors i empreses, sinó en assenyalar un rumb cap a un canvi (per exemple, la transició verda) i crear projectes que indueixin solucions sorgides d'una multiplicitat d'actors interessats. Els contractes de compra de la NASA estaven centrats en objectius, encoratjaven la recerca descentralitzada de solucions i incloïen costos fixos i clàusules contra els guanys excessius, de manera que el viatge a la Lluna va suposar compartir riscos i recompenses. Aquest és un ensenyament important per a molts governs que en subcontractar serveis han patit un augment de costos i una pèrdua de qualitat. Cal, doncs, un lideratge audaç i visionari per part dels governs.

Prenguem el cas de la vacuna contra el covid-19. El treball de recerca i desenvolupament d'aquest any ha buscat obtenir resultats amb un esperit col·lectiu que fa pensar en el programa Apol·lo. Però les missions terrestres demanen parar atenció a canvis polítics, reguladors i conductuals. La creació i prova en temps rècord de vacunes segures i eficaces ha estat possible gràcies a acords de col·laboració entre el sector públic i el privat en què la inversió pública ha resultat crucial. Però després ha aparegut una disparitat en la compra de vacunes entre països d'alts i baixos ingressos que no ha fet més que aprofundir-se.

A l'hora d'una missió terrestre com la vacunació mundial, la innovació tecnològica és tan útil com la seva aplicació al món real. L'aparició d'un "apartheid vacunatori" seria una catàstrofe moral i econòmica. Si el suport que han declarat les empreses farmacèutiques al principi de "valor per a les parts interessades" (stakeholder value) és sincer, llavors haurien de compartir patents, dades i coneixement pràctic sobre les vacunes a través de la plataforma unificada d'accés a tecnologies contra el covid-19 de l'OMS, que encara no s'està utilitzant. Els governs també han de fer una adopció plena del principi de "valor per a les parts interessades", i no repetir els errors associats amb l'economia digital moderna, en què unes poques megatecnològiques han iniciat una nova era d'extracció de valor algorítmica que beneficia uns pocs en detriment de la majoria.

Però les missions terrestres també han d'implicar una àmplia participació de la ciutadania. Per exemple, les solucions per a la neutralitat de carboni s'han de dissenyar amb la gent allà on resideix (habitatges socials, etc.). Si entenem el valor des del punt de vista d'un model inclusiu, les missions han de convertir-se en plataformes cíviques poderoses que empenyin el creixement sostenible.

Tenim una oportunitat immensa d'aplicar polítiques industrials que creuin les divisòries sectorials i tecnològiques tradicionals i de recuperar una governança orientada a l'interès públic. Per exemple, una estratègia industrial moderna a la recerca d'un renaixement verd exigiria innovacions i un canvi de rumb en nombrosos sectors, com ara la intel·ligència artificial, el transport, l'agricultura, la nutrició, etc. L'objectiu dels anys 60 era la Lluna. Avui és la Terra.

Traducció: Toni Güell Ayza

Mariana Mazzucato és fundadora i directora de l'Institut per a la Innovació i l'Interès Públic al University College de Londres

stats