03/07/2022

Gaudim!

2 min

La veritat és que no ens ho mereixem. Hem passat dos anys de covid terribles. Espantats per la por de contreure la malaltia i de morir; de les seqüeles en cas de superar-la; esperant les vacunes; assumint una vacunació massiva amb la confiança que no tindria efectes secundaris; gestionant les nostres empreses i professions i treballant des de casa durant mesos; havent de sobreviure amb ERTOs i ICOs... I quan tot això s’ha acabat i resulta que podem deixar de témer la mort, la malaltia greu, la fallida del negoci, i hem pogut tornar a socialitzar, viatjar i tirar endavant les empreses, quan tot apuntava que l’economia hauria de tornar a un gran creixement, ens sobrevé una crisi energètica, geopolítica, de subministraments, d’inflació i borsària que està afectant l’ànim de tothom.

La veritat és que la gent n’està tipa. No ens poden tenir permanentment espantats. La gent, al final, vol viure, vol gaudir dels seus, del temps de lleure i, per descomptat, de les vacances. Així que aquest estiu que aquesta setmana comencen algunes persones –més les que ho faran a l’agost– promet, i molt. Serà una campanya turística boníssima. Perquè n’hi ha ganes, moltes ganes. Són les primeres vacances des de l’estiu de 2019 –tres anys després, que no és poc!– en què no ens exigiran una mascareta ni haurem d’estar allunyant-nos del veí o del cristià que estén la seva tovallola a pocs metres de nosaltres.

Les dades generals indiquen que encara queda estalvi privat. No tothom, esclar. Però en macroeconomia treballem amb grans agregats. I l’agregat de l’estalvi privat segueix sent molt elevat.

Ganes i estalvi. La suma de les dues coses ens avisa d’una gran campanya de turisme. I quan el turisme funciona al nostre país, tothom se’n beneficia. Així que deixem de patir per la inflació de dos punts, per la pujada de l’Euríbor, pel cost de l’energia, per la tardor i per la incertesa econòmica del 2023. Som al 2022, encara. I no és la tardor. És l’estiu. Ni que sigui per vuit setmanes.

Gaudim! O, si no, acabarem tots amb antidepressius. A més, ¿oi que ningú s’ho esperava, això? Doncs potser més endavant ve una recuperació que tampoc ningú s’esperava. Deixem de patir pel futur. Perquè el futur és imprevisible.

Així que... gaudim!