Al sud-est asiàtic i en algunes regions d’Àfrica la gent basa la seva alimentació en l’arròs. L'arròs produeix provitamina A a les fulles, però no al gra, que és el que es menja. A causa d'això, en aquest moment al món 250 milions de nens en edat preescolar pateixen de deficiència de vitamina A. Cada any entre 250.000 i 500.000 d'aquests nens es tornen cecs i la meitat dels nens moren abans d’un any després de quedar-se cecs.
Un arròs que podria haver salvat milions de vides
Fa més de vint anys uns científics suïssos van assolir una fita extraordinària: mitjançant la transferència de gens de narcís, blat de moro i bacteris, van aconseguir que l’arròs produís betacarotè, el precursor de la vitamina A. El gra era de color groc: per això el van anomenar Golden Rice, o arròs daurat. Dos estudis recentment publicats a The American Journal of Clinical Nutrition van confirmar que només 50 grams d’aquest arròs cobreixen el 60% de les necessitats diàries de vitamina A d’un nen.
Greenpeace contra la ciència
El cas és que Greenpeace i els grups antitransgènics van quedar descol·locats. "Ostres! Amb l’arròs daurat se salvarien vides i, a més, no hi ha cap multinacional al darrere!" Però es van refer de seguida i la seva posició oficial va ser finalment que de cap manera es podia permetre cultivar cap transgènic. L’arròs daurat potser salvava vides, però era un cavall de Troia contra els antitransgènics: s’havien de fer molts més estudis sobre la seva efectivitat i seguretat per a les persones i per al planeta i etcètera, etcètera.
Un dels seus arguments és que no cal, que es pot obtenir la vitamina A amb una dieta variada a base de mangos o moniatos. Aquest és el típic argument de qui té la nevera plena. Però a veure, amb un o dos euros al dia per alimentar-te, quants mangos pots comprar? Pocs, francament!
La ciència respon: 109 premis Nobel
Tips d’aquesta situació, l’any 2016 més de 100 premis Nobel van decidir alçar la veu i van signar una carta oberta adreçada a Greenpeace, a les Nacions Unides i als governs de tot el món. Hi denunciaven la campanya sistemàtica contra els cultius genèticament modificats, i en particular contra l’arròs daurat. El text no podia ser més clar:
“Instem Greenpeace i els seus seguidors a reconèixer les conclusions dels organismes científics competents i dels organismes reguladors, i a abandonar la seva oposició en contra de l'arròs daurat, que té el potencial de reduir significativament o fins i tot eliminar la deficiència de vitamina A a gran part del món.” I ho remataven amb una pregunta contundent: “Quants nens més han de morir abans que això es consideri un crim contra la humanitat?”
Malgrat aquest toc d’alerta dels màxims exponents del pensament científic mundial, el rebuig als transgènics continua arrelat en molts sectors. Encara avui, molts governs bloquegen o entorpeixen l’ús d’aquestes tecnologies per raons purament polítiques, ideològiques o dogmàtiques. I mentre això passa, centenars de milers de nens segueixen perdent la vida cada any per una deficiència que sabem com prevenir.
Semblava que s’arreglava...
Els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda van aprovar el consum de l'arròs d'or, i el van considerar segur per a l’alimentació humana. I el 2021 Filipines va ser el primer país a autoritzar-ne el cultiu. Semblava que la ciència finalment guanyava. Però el 2024, després de noves pressions ecologistes, el Tribunal Suprem filipí en va suspendre l’autorització. Un altre pas enrere!
Perdoneu, però això no és un debat científic. És una crisi moral. És, com diuen els premis Nobel signants de la carta, un crim contra la humanitat.
