"El somni del nostre poble és la independència, per mantenir la nostra terra i la nostra identitat" (Upaluk Poppel, ciutadà groenlandès, Barcelona, Fòrum Universal de les Cultures, 2004)
Aquest sentiment d’identitat groenlandesa el conec força bé d'ençà que vaig viatjar per primera vegada a Kalaallit Nunaat (Groenlàndia), l’any 2002. Des de llavors cada any hi vaig dues o tres vegades, perquè tinc família groenlandesa i perquè és la meva segona llar després de Catalunya. Però aquest desig d’independència i d’identitat no ve d’ara sinó que ve de lluny, ja fa molt de temps que existeix.
El 1861 l’Atuagagdliutit es va convertir en el primer diari del món editat en la llengua nativa d’una població colonitzada. Aquest fet va ser possible perquè la llengua groenlandesa, anomenada kalaallisut, es va formalitzar gràcies als missioners, cosa que va permetre que es comencés a llegir i escriure en aquest idioma nadiu. A més, la llengua groenlandesa es va recolzar en l’ensenyament, l’activitat missionera i la producció literària. Això va ajudar a eliminar l’analfabetisme de la població groenlandesa i gràcies a la publicació del diari i a l’ús d’aquest idioma en comú va començar a desenvolupar-se durant els segles XVIII i XIX un sentiment d’identitat groenlandesa, anomenat kalaaleq okalaalleq. A principis del segle XX aquest sentiment ja s’havia generalitzat i reforçat per tot el territori. Per aquest motiu, i al llarg dels anys, he pogut entendre i viure en primera persona aquest sentiment de ser groenlandès.
Recordo que el 28 d’agost de l’any 2019 era a la petita localitat de Kulusuk (costa est de Kalaallit Nunaat). Com faig cada any sempre que soc allà, passo uns dies a casa del meu bon amic caçador groenlandès Justus Utuaq. Mai oblidaré aquell dia, quan a les notícies de la televisió de la KNR (el canal de radiodifusió pública de Groenlàndia) vam veure plegats la imatge d’un tuit de Donald Trump publicat el 19 d’agost on deia: "Dinamarca és un país molt especial amb gent increïble, però basant-nos en els comentaris de la primera ministra Mette Frederiksen, dient que no tindria cap interès a discutir la compra de Groenlàndia, posposaré la nostra reunió prevista d’aquí dues setmanes per a un altre moment... Espero tornar-la a programar en el futur!". I a continuació la cadena de televisió mostrava, en una entrevista, la resposta de la primera ministra danesa al diari groenlandès Sermitsiaq: "Groenlàndia no està en venda. Groenlàndia no és danesa. Groenlàndia pertany a Groenlàndia. Espero fermament que això no es faci". Llavors vaig mirar en Justus i arran de la seva mirada i els seus comentaris vaig pensar que Groenlàndia mai havia estat en venda i que a Trump li tornaria a passar el mateix que als seus predecessors, com els presidents Andrew Johnson (1860) i Harry S. Truman (1946), que ja ho van intentar i no ho van aconseguir.
Òbviament, els groenlandesos miren amb recel les paraules de Trump i no es refien gens de les amenaces del president nord-americà. De tota manera, aquest poble ja fa molt de temps que va decidir manifestar la seva voluntat a través de les urnes. El 25 de novembre del 2008 van votar en un referèndum l’ampliació de l’autonomia i obrir així les portes a una futura independència del país. El 75,54% hi va votar a favor i Groenlàndia va oficialitzar el seu autogovern el 21 de juny del 2009. En les darreres eleccions, celebrades l’11 de març del 2025, avançades davant les afirmacions de Trump, el resultat encara va ser més contundent, ja que el 91,6% de la població va votar els partits independentistes. I de fet, en la formació del nou govern de coalició han quedat fora de l’Inatsisartut, la branca legislativa del Parlament de Groenlàndia, els únics partits que no veien amb mals ulls les paraules del president nord-americà.
Els groenlandesos estan convençuts que tard o d’hora seran independents, que només és qüestió de temps. És un poble molt unit, amb les idees molt clares i amb el convenciment que el seu present i el seu futur només dependran d’ells. Són gent de pau, no volen conflictes amb ningú i mai han tingut cap guerra al seu país. A més, no tindrien cap problema a continuar col·laborant amb Dinamarca, encara que en els darrers anys s’ha refredat força la relació entre els dos països. Tampoc veuen malament treballar conjuntament amb els EUA, per beneficar-se'n tots plegats. Però sempre amb un to de cordialitat i respecte, sense amenaces, i tenint clar que la voluntat del poble groenlandès és la sobirania i que continuaran lluitant per mantenir la seva terra i la seva identitat.
