Hereu i l'amiga sequera
A les portes del Mobile World Congress (MWC, Mobile per als amics), l'encara recent ministre de Comerç i Indústria del govern d'Espanya, Jordi Hereu, responia enjogassat les preguntes de Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio. Els temes eren el Mobile mateix i Ábalos, per descomptat, però en algun moment va aparèixer a la conversa la sequera, la falta d'aigua i si es plantejaria la necessitat d'imposar restriccions també al turisme. El ministre (que també ho és de Turisme, com a ell mateix li agrada recordar) va dubtar un segon, com si no estigués segur d'haver entès el que li havien dit, i va deixar anar una frase per a la posteritat: “El consum del turisme no és substancial”.
Només l'any passat, i segons xifres de l'Observatori de Turisme de la ciutat, Barcelona va rebre 12 milions de turistes que varen fer 35,9 milions de pernoctacions, però es veu que això no comporta cap consum significatiu d'aigua. Durant les tres nits de mitjana (amb els seus tres-quatre dies) que cadascun d'aquests 12 milions d'éssers humans van viure a Barcelona, ni es van dutxar, ni van fer servir el vàter, ni van nedar a les piscines, ni es van hidratar de cap manera, i això que la pràctica totalitat van desfilar per aquí durant els mesos més calorosos de l'any. Tenim un turisme d'un alt valor cívic, a imatge i semblança de la nostra mateixa societat, sempre tan curosa amb el medi ambient.
Hereu tenia el matí pletòric, com correspon a un matí de Mobile, i va deixar anar més revelacions. Va recordar que l'any 2008 ja van haver de dur aigua en vaixells a Barcelona, i va desitjar que això no es repetís. Ara bé, li semblava “una lliçó” de la qual n'extreia una ensenyança: “La sequera és un element que serà estructural, per tant ens hi hem d'adaptar perquè no hàgim d'estar pendents d'aquests episodis”.
És a dir, no es tracta de canviar el nostre model econòmic i productiu per corregir els nostres excessos, sinó de desenvolupar tecnologia per fer sortir aigua d'allà on sigui, i no haver d'interrompre la nostra manera de gastar diners, que bàsicament és fent el turista. No combatem la sequera: adaptem-nos-hi. Que no circuli l'aigua és secundari, allò que cal que circuli són els diners. La idea del ministre lliga bé amb la campanya del Govern de la Generalitat segons la qual (textualment) “Catalunya ja no dependrà de la pluja l'any 2030”. És una campanya que ha merescut elogis encesos d'organitzacions com Greenpeace, que l'ha qualificat de “barbaritat”, o de científics com Antonio Turiel, que la titllava de “burrada” i es preguntava si no devia ser una paròdia. No ho era.
Primer la pasta; després, si de cas, tota la resta. És un eslògan que pot resumir també el mandat del mateix Jordi Hereu com a alcalde de Barcelona, just després de Joan Clos i just abans de Xavier Trias. Entre tots tres, divuit anys d'una ciutat abocada al turisme de masses i l'especulació immobiliària, al low cost i als fons voltor, a la mediocritat i al diner fàcil. Després diran si la ciutat ha perdut força, si està degradada o si està bruta. Les coses no passen perquè sí.
