Que hi posin uns riures enllaunats
El fiscal del judici a la família Pujol ha afirmat aquest matí que “No es poden introduir qüestions d'índole política en una qüestió processal, jurídica i substantiva com és la investigació i l'enjudiciament d'uns delictes". La frase és tan rodona que si l'hi fessin dir a un actor del Polònia i hi afegissin uns riures enllaunats al darrere valdria com a gag.
La jurisprudència que ha citat el fiscal per fer tal afirmació incloïa, esclar, un passatge de la sentència del judici del Procés al Tribunal Suprem, en què es diu que seria un “error” basar-se en un "pressupòsit contextualitzador que tot ho explicaria". Home, el pressupòsit contextualitzador de la causa dels Pujol no elimina que puguin haver comès delictes econòmics. Però l’estat espanyol va començar a interessar-s’hi quan el context era l’enorme bola de neu del Procés, en la qual apareixen la policia patriòtica, gravacions des del gerro amb flors d’un restaurant i fins i tot un SMS al cap de gabinet del president del govern espanyol. Això no ho explica tot, però explica bastant.
Perquè, parlant de pressupòsits contextualitzadors, el fiscal pronunciava aquestes paraules el mateix matí que TVE emetia una gravació del magistrat president de la sala que va condemnar el fiscal general acomiadant-se d’uns alumnes d’un curs tot dient que se n’havia d’anar perquè havia de “posar la sentència del fiscal general”, una frase que va ser rebuda amb aplaudiments. Però si ara fins i tot els socialistes es manifesten amb rètols en contra del lawfare. Aquest és el drama que fa que, a aquestes altures, algunes frases semblin extretes d’una comèdia.
