Homes de la Renaixença: Joan Cortada i Sala
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsÉs probable, i quasi tots els autors estan d’acord a afirmar-ho, que el Romanticisme, la influència del qual ha estat tan intensa en les múltiples manifestacions de la nostra vida nacional, va néixer a redós de la inquietud d’uns quants joves que, induïts per les noves tendències d’Europa, fundaren l’any 1815, a Barcelona, la Sociedad Filosófica. [...] Sembla que la Sociedad Filosófica fou l’inici d’una veritable escola revolucionària. Llurs components es declararen emancipats de llurs mestres. Entre ells, hi havia Bonaventura Carles Aribau, que Milá i Fontanals ha anomenat “pare de l’escola catalana”. Rubió i Lluch veu en aquesta societat el sentiment conscient i reflexiu d’una nova escola literària, i Manuel de Montoliu afirma que d’allà arrenca el primer fogar del moviment literari conegut amb el nom de Renaixença, [...] És a la Sociedad Filosófica on per primera vegada trobem el nom de Joan Cortada i Sala. Tot just adolescent, constata les primeres inquietuds literàries i inspirant-se en les noves ànsies renovadores escriu els seus primers treballs. Cortada és el més jove de tots els membres d’aquell petit cenacle romàntic; té 14 anys. […] Just Cabot remarca com una virtut el fet que Cortada volgués acostar la llengua parlada a l’expressió literària, encara que exposa el dubte de la intencionalitat de l’autor a la idea d’una restauració lingüística. […] Hi ha en la vida de Cortada un fet que posa de relleu l’evolució d’aquest renaixentista. Si en escriure La noya fugitiva és tímid fins a fer dubtar a la crítica del seu intent restaurador, quan dóna a conèixer la seva obra Cataluña y los catalanes (1860), sèrie d’articles que l’any 1859 havien aparegut al periòdic El Telégrafo, se’ns mostra conscient i, per primera vegada en la història de la Renaixença, s’enfoca el catalanisme des del punt de mira polític. Cataluña y los catalanes és un treball que palesa una profunda coneixença de la psicologia dels catalans. Amb les paraules del poeta italià “ E preclara virtú vantar la patria ”, Cortada aixeca l’esperit de la raça a l’escalf de la tradició; no sent odis, però està cansat de veure com som mal coneguts i sovint menyspreats en periòdics i discursos. […] És corprenedor, si es té en compte l’ambient provincià de la Catalunya del segle XIX, d’apreciar en esperits selectes, com Cortada, aquestes evolucions conscients, que són, tanmateix, la demostració d’un renaixement general. Cortada va ésser el primer seguidor d’Aribau i el primer definidor -amb tots els prejudicis de l’època, naturalment- del catalanisme. Les darreres paraules del seu llibre Cataluña y los catalanes són tan eloqüents, que fan innecessari qualsevol comentari: Santo es el amor a la patria y la patria nuestra es Cataluña.
