La fi de l''Homo sapiens'?

Anem al desastre i el punt de no retorn és proper. La humanitat té la possibilitat de revertir la tendència, però és incert que ho faci, per la incapacitat d’abordar el problema que ha demostrat... I això pot significar l’extinció.

L’acord climàtic de París del 2016 establia com a límit d’escalfament, el 2100, 2 ºC. La tendència del creixement actual ens porta als 3,2 ºC. La de la Xina, estesa al món, generaria un escalfament de 5 ºC –la generació elèctrica a partir del carbó s’ha doblat a la Xina des del 2000–. Un increment de 3,7 ºC suposa uns danys per valor de 550 B$. Un creixement de la temperatura de 2 ºC suposarà un augment del nivell del mar d'entre un i dos metres. Si augmenta més la temperatura, i per tant el nivell del mar, les conseqüències seran serioses i incorregibles.

Per mantenir l’escalfament en 2 ºC és necessari absorbir les emissions de CO₂. L’agricultura i la ramaderia haurien de canviar radicalment, cosa que no és assumible econòmicament en el món actual.

Si la temperatura augmenta 5 ºC el 2100, hi haurà una reducció del 50% de la producció de cereals. Per produir un quilo de carn es precisen vuit quilos de cereals. Greenpeace estima que s’ha de reduir a la meitat el consum de carn i lactis el 2050 per reduir l’escalfament. L’augment de la concentració de CO₂ a l’aire redueix la seva capacitat d’absorció. I el 2100 hi haurà més CO₂ a l’atmosfera.

El terreny fèrtil es redueix a raó de 75.000 milions de tones per any. L'Àfrica alimenta amb dificultat els seus 1.000 milions d’habitants, que es quadruplicaran el 2100 i no es podran alimentar.

La velocitat de desglaç de l’Àrtic s’ha triplicat en els darrers deu anys. El permafrost superficial s’està fonent. La seva reducció el 2100 produirà una emissió de carboni equivalent a la meitat del carboni generat per la humanitat en tota la història.

Dels deu incendis forestals històricament més grans, nou han succeït des de l’any 2000. El 2020 el nombre d'incendis als EUA va ser el doble que el 1970 i es tornaran a doblar el 2050. La desforestació del Brasil alliberarà 13 gigatones de carboni entre el 2021 i el 2030 –la desforestació és, precisament, responsable d’un escalfament d’1,5 ºC fins al 2100.

Nova York pateix inundacions cada 25 anys, que abans es produïen cada 500. Les pluges torrencials són ara un 40% més probables. A l'Àsia, la intensitat dels tifons en els últims 40 anys ha crescut en un 15%.

El consum d’aigua dolça es destina en un 70% a l’agricultura i en un 30% a la indústria. La demanda d’aigua el 2030 serà un 40% superior a la disponibilitat. Hi ha 2.100 milions de persones sense accés segur a l’aigua. El 2020, 250 milions d’africans patien escassetat d’aigua; el 2050 seran 1.000 milions. L’escassetat d’aigua reduirà el PIB un 11% a l'Àsia.

Ha aparegut una zona morta de 23.000 quilòmetres quadrats al golf de Mèxic degut a la contaminació per productes químics. I una altra a Oman.

Les espècies marines perjudicades per la contaminació per plàstics han passat de 260 el 1995 a 1.450 el 2018.

L’increment de la temperatura farà créixer la malària. El Banc Mundial estima que 3.600 milions de persones patiran la malaltia el 2030.

Un increment de temperatura de 2 ºC produirà una reducció del PIB per càpita del 20% degut a incendis, inundacions, desastres naturals, efectes en l’agricultura... i farà augmentar el nombre de conflictes i guerres. A l’Àfrica ja ha passat: han crescut un 10%. La raó és el deteriorament econòmic i alimentari.

El canvi climàtic generarà migracions forçades: l’Organització Internacional per a les Migracions estima que hi haurà uns 1.000 milions de migrants climàtics el 2050.

El panorama descrit és un malson de proporcions no conegudes fins ara. No afecta, com és el cas d’una guerra, una part del món i per un temps, sinó totes les parts, tots els habitants del planeta i no té límit temporal. La reacció de la humanitat fins ara ha estat descriure la realitat climàtica de manera parcial i edulcorada, no en la seva integritat, no en la seva cruesa, no en la seva interdependència. La conseqüència és que no es prenen mesures per revertir la situació... La reacció dels estats capitalistes i d’economia planificada ha estat igualment neutra i passiva. L’agreujament del problema demanda mesures de creixement més radicals i, per tant, més difícils. Pot ser que no s’hi sigui a temps... No és una especulació sense fonament, per a l’home és sempre el curt termini el més important, i el canvi climàtic és un problema de llarg termini.

La història de l’Homo sapiens comença fa 140.000 anys a l’Àfrica sud-oriental. Fa desaparèixer els neandertals. Arriba a Europa fa 40.000 anys. El descobriment de l’agricultura fa desaparèixer l’home caçador i recol·lector i el fixa sobre el terreny fa 10.000 anys. Es funden els estats i comencen les guerres per defensar i atacar el territori, origen de la riquesa. Vist amb aquesta perspectiva, res impedeix pensar que aquesta evolució pot tenir un final, com va tenir un principi. Serà la conseqüència de la incapacitat de reaccionar de l’Homo sapiens per corregir el dany fet al planeta en què viu.