Illa-Puigdemont, la reunió era el missatge
Tots dos venien de molt lluny, i no em refereixo a la distància entre Catalunya i Bèlgica. Illa havia promès allò de “ni amnistia ni res de tot això”, una expressió que semblava un eco de Sánchez quan va fer aquella altra promesa: “Faré tornar Puigdemont a Espanya”. I Puigdemont havia pronosticat que Illa faria de “governador civil de Catalunya” per aplicar-hi “un 155 de baixa intensitat”. Només va faltar l’acord entre el PSC i el PP per arrabassar a Trias l’alcaldia de Barcelona per acabar d’exacerbar l’hostilitat de Junts cap al PSC. Però el juliol del 23 els electors van tenir altres plans, i els 7 vots de Junts al Congrés van acostar-los. Per això aquest dimarts tots dos han fet de la necessitat virtut.
Finalment, el president i el president a l’exili s’han reunit a Brussel·les, encara que hagi calgut muntar abans una roda institucional amb tots els expresidents i que el TC hagi confirmat la constitucionalitat de la llei d’amnistia. Tan cert és que a Pedro Sánchez, resistint amb l’aigua al coll, li ha anat molt bé aquesta reunió com que Junts l’havia demanat com una forma d’amnistia política, ja que l’amnistia real va per llarg i aviat farà vuit anys que Puigdemont ha de viure a Bèlgica.
La cordialitat entre adversaris és insòlita, sobretot en l’època en què les xarxes suggereixen que la vida es divideix entre purs i traïdors. Tot és i no és: la reunió s’ha produït, però Illa ha tornat a casa i Puigdemont continuarà a l’exili. Illa continuarà fent servir la bandera espanyola a les seves reunions oficials i Puigdemont continuarà pensant que al Parlament Europeu sempre hi ha un socialista que el vigila. Precisament per això, que aquest dimarts els veiéssim saludar-se i reunir-se una hora llarga té el valor de les formes. La reunió era el missatge.
