05/09/2021

Inici de curs

3 min

La història va plena de voluntats polítiques que no s’han pogut complir per les dificultats objectives a les quals s’han hagut d’enfrontar. Els partits polítics presenten les seves ofertes electorals buscant el suport dels ciutadans. La legitimitat democràtica obtinguda a les urnes permet després a les institucions desenvolupar els programes polítics i això és el que esperen que passi els ciutadans que han votat la majoria. Aquesta és la teoria.

Però ja sabem que a la pràctica això no sempre es compleix. Podríem fer una llarga llista de promeses de tota mena que després no s’han complert. Per exemple, promeses de polítiques socials o de mesures fiscals que han topat amb la crua realitat pressupostària, o promeses que s’han d’enfrontar a la dificultat que suposa tenir una capacitat jurídica limitada per portar-les a terme de manera autònoma. Les dinàmiques socials influeixen molt en el capteniment dels partits polítics; això és normal, però també pot arribar a ser un problema si el retorn als ciutadans es fa en forma de promeses poc sòlides pensant només en captar el vot.

L’ètica de l’actuació política imposa unes línies vermelles. Pot semblar ingenu recordar-ho perquè fa temps que veiem com es traspassen sovint, cosa que provoca una constant i perillosa pèrdua de confiança en els sistemes democràtics. La democràcia ens pot semblar un sistema consolidat, però això podria canviar en un futur no gaire llunyà si va creixent en la ciutadania la percepció que el seu vot no és correspost com espera i que aquest fet s’ha d’acceptar com a inevitable. És molt inquietant per a la democràcia que es trenqui la confiança entre la ciutadania i la política.

Pensar que la democràcia és només un sistema de formes o procediments és equivocat. La democràcia té sobretot un contingut material que és el resultat del debat polític i de la presa de decisions responsables sobre problemes normalment complexos. Si aquest contingut se substitueix per una acció política simple, inconsistent o merament gestual, a la democràcia li manca una part important de la seva pròpia essència. La responsabilitat i la bona gestió de la complexitat són els millors paràmetres per avaluar la qualitat d’una democràcia.

Un fet que m’ha cridat sempre l’atenció és l’escassa capacitat de crítica de moltes persones davant les promeses que presenten com a fàcils objectius i que el sentit comú ja ens diu que són difícils d’aconseguir. En el comportament humà hi ha una certa tendència a relativitzar les dificultats de les coses com més hi entren en joc factors emocionals. En la política és inevitable que això també passi, però no és bo que les emocions hi tinguin un pes excessiu pels riscos que pot comportar. La política pot tenir objectius molt ambiciosos, però la gestió de les dificultats n’és una part essencial, i obliga a alguna cosa més que a considerar que un objectiu polític s’ha de poder assolir només perquè ho han certificat les urnes. La democràcia no es pot reduir a aquest fet, per molt essencial que sigui.

En democràcia es pot promoure qualsevol projecte polític, llevat òbviament dels que pretenguin anul·lar els drets fonamentals de les persones o el mateix sistema democràtic. Tanmateix, la defensa dels projectes pot estar condicionada per factors que afecten amb més o menys intensitat la realització pràctica dels projectes. Una acció política responsable ho ha de tenir sempre en compte per establir l’estratègia a seguir, que no pot passar mai per ignorar aquests obstacles ni les dificultats per superar-los.

Quan els projectes polítics tenen un ampli suport social, la seva fortalesa democràtica és el seu principal actiu. Però això no exclou que el projecte es confronti amb una realitat econòmica determinada, o amb un marc polític i institucional que determina el valor jurídic de les diverses expressions democràtiques que es produeixen en el seu si. La bondat d’una causa no significa que sigui senzill portar-la a terme. Els projectes complexos mai són compatibles amb solucions ràpides o fàcils. Han de comptar amb una estratègia que avaluï bé la seva complexitat i desenvolupar-la responsablement. Quan s’inicia un nou curs polític pot ser útil fer aquest recordatori, per molt bàsic que sigui.