La integritat del polític Roca i Caball (1976)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article –traducció pròpia– de Josep Maria Lladó Figueres (Barcelona, 1910-1996) a 'Tele/eXpres' (24-VIII-1976) arran de la mort de l’advocat i polític Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona, 1898-1976). Enguany s’escau el 125è aniversari del naixement de Roca i Caball. El periodista Josep Maria Lladó, que va ser director de 'La Humanitat', diari d’Esquerra Republicana de Catalunya, evoca l’etapa més activa de Roca i Caball com a dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya.
Precisament ara [estiu de 1976], que és quan Unió Democràtica de Catalunya reapareix a la clara llum pública, després de molts anys de forçosa clandestinitat, ha mort un dels seus fundadors: Joan Baptista Roca i Caball. En els seus anys jovenívols, Roca i Caball va pertànyer al carlisme, però en arribar a la trentena –exactament als 33 anys– va trobar el seu motlle polític a l’incorporar-se al partit fundat el 7 de novembre de 1931 per aquest gran patriota que va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Roca i Caball era profundament cristià, demòcrata convençut, liberal per essència i presència, i catalanista insubornable: quatre sentiments que UDC va saber aplegar i ha sabut mantenir durant aquests llargs anys en què les idees no podien manifestar-se sense risc. El programa d’UDC encaixava del tot en la manera de pensar i de sentir de Roca i Caball, qui no tan sols es va limitar a formar part del partit, sinó que seria un dels seus més entusiastes i eficaços impulsors. Home correcte, senzill, discret en el seu capteniment, en la paraula i fins i tot en la indumentària, era el prototipus del polític sensat, honest i equilibrat, del polític sincer i conseqüent. Arran de la nostra guerra va emprendre el camí de l’exili, del qual va tornar a Catalunya el 1943 per dedicar-se al ram de les assegurances. Trobant-se a París, va formar part del Comitè per a la Pau Cívica, ideal que s’adeia perfectament amb les seves idees i els seus sentiments, perquè ell sempre havia predicat amb la paraula, amb la ploma i l’exemple, la pau i la concòrdia. [...] Jo el recordo d’aquells temps inicials de la República, en què, amb Carrasco, Vila d’Abadal, Romeva i tants d’altres, va crear UDC, partit tan equilibrat com ho eren els seus artífexs. Tenien la seu al carrer Rivadeneyra, i tot que el seu òrgan periodístic pròpiament dit no era El Matí, la redacció del qual era molt a prop del local d’Unió Democràtica (al carrer Fontanella), sí que aquest diari defensava les mateixes idees, dirigit pel gran escriptor i periodista que va ser Josep Maria Capdevila. El Matí sortia editat en paper de color de rosa, to simbòlic de la puresa dels ideals que aquells van defensar, alguns com Carrasco, amb el sacrifici de la seva pròpia vida física. Roca i Caball, amb el seu consell, amb la seva experiència, amb la seva profunda catalanitat i el seu sentit democràtic, militava, doncs, en un partit que s’avenia amb aquestes conviccions, i m’atreviria a dir que no se sap del cert si UDC va ser Roca i Caball o Roca i Caball va ser Unió Democràtica de Catalunya. Semblaven fets l'un per l’altre. Unió Democràtica es va aliar amb Lliga Catalana en les eleccions a diputats pel Parlament de Catalunya, el novembre de 1932, i va estar dignament representat en aquella cambra per Pau Romeva. Però el partit va mantenir sempre una independència respecte al de Cambó. Sense malabarismes, lleialment, perquè UDC va entrar a l’esmentada coalició condicionant-la a salvar la seva independència com a partit demòcrata-cristià, el primer que amb aquesta ideologia va existir al nostre país. [...]
