L'ambigüitat del Tribunal Suprem

El TS sap que si no pot evitar que Junqueras ocupi el seu escó perdria el control de la sentència

JAVIER PÉREZ ROYO
Javier Pérez Royo Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla

Un cop plantejada la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'abast de la immunitat d'Oriol Junqueras, proclamat diputat europeu electe per la Junta Electoral Central (JEC) però que no ha pogut ocupar el seu escó al Parlament perquè el Tribunal Suprem no li ha permès acudir a la seu de la JEC a prometre o jurar la Constitució, ¿podria el TS dictar sentència sobre el cas del Procés abans que el TJUE hagués donat resposta a la qüestió prejudicial?

La resposta a aquest interrogant, al meu entendre, és clarament negativa. Des de la sentència del TJUE del 15 de juny del 1995, el tribunal de Luxemburg ve afirmant de manera ininterrompuda que el judici nacional en què s'ha plantejat la qüestió prejudicial d'interpretació haurà de quedar suspès fins que el TJUE hagi decidit.

Això també es desprèn del tenor literal de l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que estableix que només es pot plantejar la qüestió prejudicial si l'òrgan judicial nacional necessita la interpretació del TJUE per resoldre el cas. Quan passa això, quan el TS planteja la qüestió perquè entén que necessita la interpretació del TJUE per resoldre el cas, sembla clar que haurà d'esperar que arribi la resposta a la qüestió plantejada.

Un cop aclarida la investidura del president del govern, la immunitat de Junqueras és la qüestió més rellevant del començament d'aquesta legislatura

El TS, però, en la interlocutòria mitjançant la qual eleva la qüestió prejudicial al TJUE, inclou en el fonament de dret primer, "Precisió de l'incident on se suscita la qüestió", una distinció entre "l'objecte principal del procés penal, enjudiciament d'uns fets qualificats com a delicte de rebel·lió [...]", sobre el qual no es planteja cap qüestió prejudicial al TJUE, i la "peça" relativa a la "situació de privació de llibertat" d'Oriol Junqueras, en la qual s'insereix la qüestió que es planteja.

El TS ve a insinuar que la peça és "autònoma" respecte de l'objecte principal del procés penal i que, en conseqüència, la resposta del TJUE és irrellevant per a la sentència que el TS ha de dictar. La decisió del TJUE únicament incideix o pot incidir en "el moment" en què el TS podria dictar la sentència. Si Oriol Junqueras, en opinió del TJUE, hagués de ser posat en llibertat per poder ocupar el seu escó al Parlament Europeu, tindria immunitat i el TS no podria dictar sentència fins a haver sol·licitat el suplicatori al Parlament Europeu i haver-ne obtingut resposta. L'opinió del TJUE exclusivament és rellevant des d'aquesta perspectiva.

Però què passaria si el TS hagués dictat sentència sobre l'objecte principal abans que el TJUE hagués donat resposta a la qüestió sobre la "peça autònoma"? És obvi que una vegada que el TS hagi dictat sentència ferma sobre la responsabilitat penal d'Oriol Junqueras en el cas del Procés, la decisió del TJUE sobre la seva immunitat seria irrellevant. Fixaria doctrina, però no d'aplicació al cas en ocasió del qual s'establiria.

Aquesta és, segons explica Antoni Bayona a ' Absències a Estrasburg' –publicat en aquest mateix diari el 4 de juliol del 2019–, la finalitat que persegueix el TS en plantejar la qüestió prejudicial. Arribava a afirmar expressament que el plantejament obeeix a l'estratègia de "guanyar temps perquè abans que el conflicte jurídic es resolgui, ja hi hagi sentència ferma i amb ella desaparegui la immunitat".

Em costa de creure que el TS s'arrisqui a posar en pràctica una estratagema d'aquesta naturalesa, encara que de la redacció de la resolució sembla desprendre's en algun passatge que pugui ser la seva intenció. D'aquí uns mesos ho sabrem. El que sí que sembla desprendre's de la lectura d'aquesta resolució és que el TS és conscient que si no pot evitar que Oriol Junqueras ocupi el seu escó al Parlament Europeu perdria el control del calendari sobre la sentència; això, a més, tindria conseqüències sobre l'adquisició de la condició de parlamentaris europeus de Carles Puigdemont i Toni Comín, i sobre la situació de presó provisional de tots els altres processats.

Com escrivia fa uns dies aquí mateix, un cop aclarida la investidura del president del govern, aquesta és la qüestió més rellevant del començament de la legislatura actual.

Més continguts de