L'ombra de Puigdemont

No s'hauria d'haver obert el judici sense la presència de l'expresident entre els acusats

JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla

Els fiscals solen referir-se a Carles Puigdemont com el "processat rebel", tot i saber que no ho és. Ningú pot ser processat en rebel·lia pel delicte de rebel·lió. I menys sabent on resideix. Carles Puigdemont ha intentat ser processat pel delicte de rebel·lió, però no ha pogut ser-ho, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein no ha concedit l'extradició a aquest efecte. No està processat i punt.

Aquesta és la contradicció més greu del judici que se segueix contra l'exvicepresident i els exconsellers al Tribunal Suprem. No s'hauria d'haver obert el judici sense la presència de l'expresident, perquè entre ell i els altres acusats hi havia una relació jeràrquica en el moment en què van ocórrer els fets com a conseqüència de la projecció del principi de legitimació democràtica de l'article 1.2 de la Constitució tal com està recollit a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per un acte de Govern no poden ser processats el vicepresident i els consellers, si no està sent processat el president. L'exercici de l'acció penal exigeix aquest pressupòsit constitucional. Si acceptem que la Constitució és una norma jurídica d'acord amb la qual han de ser interpretades totes les altres, això no és discutible.

El judici s'ha obert en fals. I això es va comprovant a mesura que avança

El judici s'ha obert, doncs, en fals. I això es va comprovant a mesura que avança. El testimoni que va prestar el lehendakari Iñigo Urkullu va ser revelador. El lehendakari va mantenir contactes durant uns quants mesos amb Carles Puigdemont i Mariano Rajoy per intentar trobar sortida a una situació que se'ls havia escapat de les mans, segons les seves pròpies paraules. Mariano Rajoy i Carles Puigdemont van ser els seus únics interlocutors i són els únics, que, a més d'Iñigo Urkullu, podien informar el Tribunal del que havia passat. Entre altres coses, informar-lo de per què Carles Puigdemont no va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions, amb la qual cosa, previsiblement, no s'hauria aplicat l'article 155 i no s'hauria produït el processament de ningú per rebel·lió. ¿Els processats poden exercir el seu dret a la defensa sense el testimoni de Carles Puigdemont? L'absència del pressupòsit constitucional condueix directament a la indefensió penal, constitucionalment proscrita. "Sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió", diu l'article 24 de la Constitució. Amb la lectura conjunta dels articles 1.2 i 24 és impossible acceptar el judici que està tenint lloc contra Oriol Junqueras i els exconsellers.

En la mateixa direcció apunten els testimonis prestats per Manuel Castellví i Emili Quevedo, excap d'informació i excomissari de planificació de seguretat. Tots dos han declarat que van aconsellar a Carles Puigdemont que anul·lés la convocatòria del referèndum de l'1-O davant la possibilitat/probabilitat que es produïssin episodis de violència, i han confirmat que, tot i l'advertència, l'expresident va decidir mantenir la convocatòria. En aquest cas, no només hi havia Carles Puigdemont quan es va fer l'advertiment, sinó que també hi eren Oriol Junqueras i algun o alguns consellers, però únicament el president podia prendre aquesta decisió. ¿Es pot exigir responsabilitat penal als que no podien prendre la decisió sense exigir-la a qui sí que la podia prendre i sense que el tribunal pugui saber per què qui la podia prendre no la va prendre?

L'1-O és inexplicable sense Carles Puigdemont. Podria explicar-se sense qualsevol dels altres processats. La contribució de cap d'ells era indispensable perquè es produís, però la de Carles Puigdemont, sí. Per això el judici sobre l'1-O no es pot desenvolupar sense la seva presència. És una exigència inexcusable de la projecció del principi de legitimitat democràtica a través de les garanties constitucionals del procés penal.

Em sap greu dir-ho –després de sentir el president de la sala renyar, amb encert, José Antonio Nieto perquè li va dir a l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva que fins i tot un alumne de segon de dret sabia el que la seva pregunta semblava desconèixer–, però els conceptes en què m'ha basat per escriure aquest article els he ensenyat durant decennis en el primer curs de la llicenciatura.

Més continguts de