¿Promotor principal de la rebel·lió?
¿El vicepresident d'un govern, sigui qui sigui el vicepresident i sigui quin sigui el govern, pot ser considerat el "promotor principal" d'un delicte de rebel·lió? ¿No ho ha de ser forçosament el president?
Aquest és el problema que inevitablement s'havia de trobar la Fiscalia a l'hora d'individualitzar la responsabilitat penal de cada un dels acusats. Qui va dirigir l'operació qualificada de rebel·lió? ¿Va poder ser dirigida per algú que no fos el president Carles Puigdemont? ¿Pot atribuir-se la responsabilitat penal de dirigir la rebel·lió al vicepresident perquè no s'ha aconseguit sotmetre a judici la conducta del president, que no ha mort i que se sap on resideix? ¿Pot desconèixer la Fiscalia la relació jeràrquica que, per mandat constitucional i estatutari, hi ha entre el president i el vicepresident?
La presumpció de responsabilitat del president com a promotor principal d'una operació de rebel·lió és una presumpció 'iuris et de iure', és a dir, una presumpció que no admet prova en contra, perquè la relació jeràrquica entre el president i el o els vicepresidents, si n'hi ha, com amb els altres membres del Govern, és una relació establerta pel constituent i és, en conseqüència, indisponible per a tots els poders públics, poder judicial inclòs. En un acte de Govern la responsabilitat del vicepresident o dels ministres o consellers és sempre una responsabilitat derivada de la responsabilitat del president, que és l'únic que pot ser individualment responsable d'aquesta acció. El o els vicepresidents i els ministres o consellers únicament poden ser corresponsables, però no individualment responsables. La seva responsabilitat individual se circumscriu als actes del ministeri o conselleria que ocupa, però no es pot estendre als actes de Govern.
És una conseqüència indefugible de la manera com la Constitució i l'Estatut d'Autonomia projecten el principi de legitimitat democràtica en el poder executiu. El principi de legitimitat democràtica es projecta únicament i exclusivament sobre el president, que és qui es presenta davant el Parlament per demanar la investidura basant-se en 'el seu programa de govern'. Un cop investit, designa i remou lliurement el o els vicepresidents i els ministres o consellers, que són 'els seus' col·laboradors en l'aplicació 'del seu' programa de govern.
Si en el programa de govern de Carles Puigdemont, basant-se en el qual va ser investit president pel Parlament el 2015, hi figurava la convocatòria d'un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya decidissin si s'havia de mantenir la integració de Catalunya a l'estat espanyol o havia de constituir-se en un estat independent, és obvi que ell és el màxim responsable de la convocatòria del referèndum, així com de les conseqüències que se'n derivessin. Els altres membres del govern poden ser-ne corresponsables, però no responsables de manera autònoma. La seva responsabilitat està vinculada a la responsabilitat presidencial.
No es pot prescindir del 'bloc de la constitucionalitat' en la interpretació de cap norma jurídica, però del Codi Penal menys encara. El Codi Penal és la Constitució en negatiu. No hi ha cap norma que tingui una relació tan directa i tan intensa amb la Constitució com la que té el Codi Penal. En conseqüència, en l'exigència de responsabilitat penal als membres d'un govern parlamentari democràticament constituït no es pot prescindir de la decisió del constituent sobre la relació jeràrquica entre el president i els altres membres.
Convertir Oriol Junqueras en "promotor principal" del que va passar a Catalunya en els mesos de setembre i octubre del 2017 és constitucionalment impossible i, com a conseqüència d'això, també ho és penalment. La seva responsabilitat, sigui la que sigui, està sempre "subordinada" a la responsabilitat de Carles Puigdemont. Únicament des d'aquesta perspectiva pot ser jutjada.
