Els joguets
Fa uns dies vam visitar, la meva família i jo, el Museu del Joguet de Figueres. Havíem quedat amb el seu director –i ànima d’aquesta meravella des dels seus inicis–, Josep Maria Joan. Volia que ens féssim una foto per oficialitzar la donació d’una nina de la meva mare al museu. Es tracta d’una de les seves primeres nines, especialment estimada perquè va patir cremades en temps de guerra. La meva àvia li va fer un vestit de ganxet de color rosa i un casquet de conjunt per dissimular-li les ferides.
El museu exposa la nina acompanyada d’una fotografia de la meva mare quan era petita –amb la nina a coll– i d’uns versos que va dedicar a les seves nines a la seva Autobiopoètica, escrita poc abans de morir. "Quan, malalta i sola al llit, / les mudava i les guarnia / elles van ser, molt sovint, / qui m’hi feia companyia”.
I d’aquesta enèsima visita al Museu del Joguet en vam tornar a sortir enamorats, extasiats uns amb els trens i les baldufes, les altres amb les gegantines cases de nines, que fan somiar com potser cap altra joguina no ho aconsegueix.
El museu celebra aquest any el seu quarantè aniversari i no para de créixer i de millorar la seva oferta. Una de les últimes novetats és el llibre Joguets i escriptors, nascut de la col·laboració entre el Museu del Joguet de Catalunya, Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, i editat per Julià Guillamon. A la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona s’hi pot visitar una exposició dedicada a aquest llibre que ens remet, a la coberta, als inoblidables Juegos reunidos Jeyper. Els textos del llibre són d’escriptors (Víctor Català, Espriu, Pere Calders, Roig i Rodoreda, entre d’altres) que parlen de nines, pilotes i teatrets.
I, mentre Figueres rehabilita la casa on va néixer Salvador Dalí perquè es pugui visitar a partir de l’estiu, el Museu del Joguet ofereix una visita teatralitzada per descobrir la història de la joguina més estimada dels germans Salvador i Anna Maria Dalí en la seva infància, l’osset Don Osito Marquina.
L’osset va ser un regal que el notari Dalí i la seva dona van portar als seus fills d’un viatge a París l’any 1910. Els nens Dalí el van adoptar, fins a considerar-lo part de la família, i li deien, simplement, Osito. Va ser Federico García Lorca qui, anys després, durant una visita a Figueres, el va batejar com Don Osito Marquina per la semblança que tenia, a parer seu, amb el dramaturg Eduardo Marquina. A la correspondència entre el poeta andalús i Anna Maria Dalí hi ha sovint referències al famós osset de peluix.
Visitar el Museu del Joguet de Figueres no és com visitar qualsevol altre museu. És un viatge nostàlgic i tendre al món de la infantesa i de la fantasia, que et fa connectar amb el teu passat íntim i amb el passat col·lectiu, quan les joguines eren artesanals i convidaven a la imaginació i, en general, tot era més bonic.
En tornar a casa, vaig retrobar una petita nina de fusta que guardo com un tresor. És una Betty Boop –el personatge americà de dibuixos animats que es va fer popular arreu del món, sexi i innocent– amb el seu típic cap de grans dimensions. Segons ens explicava la meva àvia, com que el cap es descaragolava del cos –que era buit–, va ser un esplèndid amagatall per a les seves joies durant la guerra.
Els joguets i les seves històries. Si no ho heu fet, visiteu el Museu de Figueres i no us en penedireu!
