L’OBSERVADORA

Una jornada particular

La constitució del Congrés no serà l’obertura festiva, civilitzada i prometedora d’una nova etapa política com hauria de ser l’estrena d’una legislatura en democràcia. L’excepcionalitat política s’ha convertit en norma i l’obertura parlamentària tindrà un component sinistre que debilita la qualitat democràtica espanyola. Dilluns es desplaçaran al Congrés per recollir l’acta de diputats Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, i ho faran des de la presó, després de més d’un any i enmig d’un judici que diàriament posa de manifest la construcció d’unes acusacions que perseguien l’objectiu de deixar-los fora de l’arena pública definitivament. Malgrat la pressió de l’Estat, la tenacitat dels votants sobiranistes i els mínims estàndards democràtics han col·locat els presos polítics independentistes com a actors a Madrid a l’inici de la legislatura.

Els diputats al Congrés hauran d’acatar la Constitució i l’oposició ja adverteix contra fórmules imaginatives quan Pablo Casado exigeix que no es falti al respecte al cap de l’Estat, la bandera i la Constitució. Que poc robusta que és una democràcia quan qui pensa diferent i desafia l’ statu quo a les urnes fa tanta por que justifica debilitar el mateix sistema democràtic en nom de la seva defensa.

L’entrada al Congrés dels presos polítics serà un impacte polític i mediàtic. Una encaixada de mans o una mirada entre alguns dels presents tindrà múltiples lectures en una situació tan anòmala com la que vivim, en la qual s’hauran de reconstruir les mínimes relacions. Només l’entrada a l’hemicicle ja serà una demostració de dignitat i tenacitat d’aquells que han mantingut des de la presó els seus objectius polítics pacífics i democràtics.

Amb el bipartidisme moribund, el sistema polític espanyol està abocat a aprendre, probablement a disgustos, a dialogar, a negociar, a fer renúncies i a pactar amb l’adversari. Però la resistència al pacte ha sigut històricament i encara és, avui, numantina.

El ple de constitució de les Corts donarà pistes de si Pedro Sánchez té intenció d’encarar el gran problema d’Espanya o opta per continuar fugint d’estudi i fent gestos més o menys buits que eternitzin la situació d’empantanegament. De moment, l’elecció de dos catalans per dirigir el Congrés i el Senat potser és un missatge intern dirigit al PSOE i a un percentatge de catalans disposats a tornar a creure amb bona fe en el mite sempre incomplert de l’Espanya federal. En canvi, per als milions de votants sobiranistes que han desconnectat dels discursos més o menys grandiloqüents i esperen la concreció de fets que permetin avançar en el diàleg i la celebració d’un referèndum, no significa políticament res. La meitat dels catalans han deixat de creure en la possibilitat de regenerar o liderar Espanya.

Barcelona

Al Parlament, tres diputats presos de JxCat -Sànchez, Rull i Turull- han renunciat a l’escó a la cambra catalana per prendre possessió de l’acta al Congrés. Per tant, els independentistes recuperen la majoria parlamentària un cop els diputats que s’havien negat a ser “substituïts” o “suspesos” des de les eleccions del 21-D deixen pas. La majoria aritmètica, però, continua condicionada pel paper de la CUP, que ha marcat distàncies respecte d’ERC i de JxCat des de la investidura per diferències sobre l’estratègia futura.

La recomposició de majories serà important per encarar la resposta a la sentència judicial, que a hores d’ara està pendent principalment dels equilibris de forces internes que surtin de les eleccions i de qui liderarà el bloc independentista, en el qual hi ha posicions estratègiques molt diferents. El president Puigdemont parla en l’entrevista d’avui a l’ARA de dificultats de comunicació que no permeten una lectura compartida de l’octubre del 2017 entre els líders del sobiranisme que faciliti la unitat estratègica, però el procés intern dels partits expressat en els seus òrgans de decisió ha sigut molt diferent a ERC i a l’espai postconvergent, que està avui en un procés de recomposició per al qual seran determinants els resultats electorals. Oriol Junqueras serà al Congrés, però aspira a anar a Brussel·les, on Carles Puigdemont també opta a un escó a l’Eurocambra. Hi ha dubtes raonables que aconsegueixin exercir les tasques d’eurodiputat en tots dos casos, però cada vot compta per blindar-los en l’escenari europeu, que actua de prevenció silenciosa d’algunes de les temptacions totalitàries espanyoles. Que la batalla sobre els drets polítics dels líders independentistes es consolidi en l’àmbit europeu no significa que Europa hagi de moure un dit, però complicarà la imatge que Espanya pretén donar de democràcia immaculada que l’1-O ja va deixar en evidència.

Més continguts de