Josep M. Pi i Sunyer i el dret de la dona catalana (1960)

De l’entrevista a Josep Maria Pi i Sunyer (Argentina, 1889-Barcelona, 1984), llavors degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que Manuel Del Arco (Saragossa, 1909-Barcelona, 1971) va publicar a La Vanguardia (23-VII-1960). Traducció pròpia. Estava motivada per la llei de la Compilació del Dret Civil Especial de Catalunya que havia entrat en vigor el dia abans, avui fa seixanta-cinc anys. Pel que fa als drets de la dona catalana, en aquesta peça els tics masclistes de Del Arco es conjuminen amb els tocs irònics de Pi i Sunyer. Quan ja s’havia jubilat de catedràtic de Dret Administratiu, en relació a aquest jurista prestigiós ens arribava als estudiants una llegenda urbana desconcertant: aprovava a tothom, nois i noies, dient “La vida ja els suspendrà...”

Les Corts espanyoles han aprovat la compilació del Dret Civil Especial de Catalunya, “assolint-se així una aspiració llargament sentida”, segons una frase de Josep Maria Pi i Sunyer, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

—¿Qui és català als efectes del Dret foral català?

—El nascut en aquesta regió i el que faci deu anys que és a Catalunya i no hagi manifestat en el registre civil que vol continuar amb la condició que tenia d’estar subjecte al Dret comú.

—¿I els fills de catalans nascuts fora d’aquesta regió?

—També ho son.

—Fora d’aquests grups, ¿ja no hi ha més catalans?

—No. [...]

—¿Quina és la nota catalana més peculiar, que no estigui en cap altre Dret comú? 

—Potser sigui la llibertat de la dona. És coneguda la trava que implica en la vida de la dona l’aplicació del Dret comú; vagi vostè a un banc i veurà les dificultats que sovint sorgeixen pel simple cobrament d’un xec, si la dona no és soltera. Avui en dia, amb la compilació, la dona catalana gaudeix d’una llibertat que, sens dubte, haurà de satisfer-la extraordinàriament. Apliqui vostè això a la contractació sobre bens i comprendrà l’enorme importància que per al sexe femení es deriva de l’aprovació per les Corts d’aquest projecte.

—¿No és desproporcionat mantenir les figures de l’hereu i la pubilla, en perjudici dels altres germans?

—Potser si igualem el dret dels fills per les circumstàncies de ser-ho, cabria creure que es perjudiquen aquells que no tenen la condició de primogènit, tota vegada que aquest percep la totalitat de l’herència i aquells únicament l’import de la legítima, que és la quarta part dels bens, dividits entre tots els fills, inclosos l’hereu o la pubilla. Cal ponderar, però, que va dominar sobre la possible injustícia d’aquell desavantatge el desig de mantenir íntegrament el patrimoni immoble familiar i la tradició econòmica de la família. A més, en la pràctica sempre es poden remeiar o compensar mitjançant legats les desigualtats econòmiques excessives. [...]

—Al concedir tants drets a les dones ¿no ens perjudiquem nosaltres?

—Jo estimo que no, doncs d’una part es tracta de bens d’elles; vull dir, dels anomenats parafernals [adquirits per dot, o per herència o donació durant el matrimoni], i d’altra part allò que crec que pot perjudicar a l’home és el sistema de participació en els guanys. En aquest cas la dona té dret a la meitat del que hagi obtingut al llarg de la vida en matrimoni, i si la quasi totalitat dels guanys es deuen a l’esforç del marit, quan es dissolgui la societat (mort d’un dels conjugues o nul·litat del matrimoni) la suma que percep ella pot estar per sobre del seu esforç.

—¿Hi havia alguna jurista en aquesta comissió preparadora del Dret foral?

—No hi havia cap dona; si bé crec que la majoria dels seus components estan casats.

—¿Tant han influït les seves dones?

—És que els juristes som uns cavallers.

—I com a marits, uns infeliços...