Construint present

Construint Present vol ser una eina més en la consolidació del projecte sobiranista

JOSEP MARIA FORNÉ / XAVIER QUINQUILLÀ / MÍRIAM TURRÓ President, vicepresident i secretària de Construint Present

És necessari comprendre el passat i així mateix comprometre's en les decisions de futur. El nexe entre la comprensió i el compromís és el present. És construint el present que bastim la millor política per demà tot aprenent de l’ahir. Ens presentem com l’associació Construint Present, que vol ser un espai de trobada, d’impuls, de reflexió, de diàleg i de creació de propostes en un moment crucial de la història del nostre país. La nostra voluntat és generar pensament propositiu i constructiu. Alguns dels objectius i principis que regeixen aquest espai són els següents:

1. Assolir un estat propi. La independència és el més convenient per a Catalunya en un món interdependent. L’1 d’Octubre preguntava sobre aquesta conveniència. La finalitat de tota acció política hauria de ser el benestar i el progrés de la seva ciutadania. Un benestar conformat per 4 conceptes fonamentals: salut, educació i formació, promoció de l’autonomia personal siguin quines siguin les circumstàncies de la persona (discapacitat, dependència, migració, etc.) i un bon sistema de pensions i de rendes. A més, l’acció política en societats complexes i plurals també ha de perseguir la cohesió. En el nostre cas aquesta cohesió ha de tenir com a vehicle la llengua catalana. Per garantir el benestar de la nostra societat, i fer-la progressar com a país dinàmic que som, tot garantint el desenvolupament econòmic i social des de la innovació i la sostenibilitat com a eixos estructurals, cal poder administrar els recursos propis sobiranament; més quan aquests recursos estan subjectes a un dèficit fiscal, any rere any, insostenible. La sobirania també és necessària per poder ser solidaris amb tots els pobles d’arreu del món, i molt especialment amb aquells amb els quals hi ha vincles de veïnatge i d’història. Si mirem al passat, més proper o més llunyà, no hi veiem la voluntat per part de l’Estat (o dels estats) de procurar aquest benestar ni la garantia del reconeixement nacional. Si ens atenem a les intencions de futur, implícites o explícites, que manifesten els dirigents de l’Estat, tampoc no hi veiem gaire garantia. Més aviat al contrari: riscos i perills. Per això ens cal construir la sobirania des del present.

2. La independència és l'opció més raonable per als ciutadans de Catalunya i la creiem factible. No obstant, cal superar la idea que tot és possible. Si més no, caldria entendre-ho des del doble vessant que conté una afirmació com aquesta. La positiva com a esperó, però també la del desig que ens pot allunyar de la realitat. Cal superar la il·lusió de creure que com més es vol alguna cosa més possibilitat té de convertir-se en real. Això és pensament màgic. L’independentisme ha de superar aquesta fase. Ha d’acompanyar la il·lusió amb la intel·ligència que adequa mitjans a fins. La independència pot ser real si hi apliquem intel·ligència, perseverança i fortalesa.

3. Cal combinar la raó i la força. Durant aquests darrers anys, fins i tot dècades, ens hem anat dotant de raons per argumentar la sobirania que ens permeti assolir la nostra independència. D’una banda, les aspiracions democràtiques i pacífiques d’autogovern i de reconeixement que reclamem de manera sostinguda en el temps, i de l’altra, el maltractament, la humiliació i l’abús de la força –com es posa de manifest en aquest moment amb un judici que no vol més que escarmentar– ens donen la raó per lluitar per la llibertat política en forma d’estat propi. Però no n'hi ha prou amb tenir la raó perquè te la donin. Ens cal més. Ens cal força. La força és constitutiva de la política. Ara bé, no aspirem a altra força que la força democràtica, és a dir, la d’una majoria de ciutadans àmplia i reconeguda. Ens cal consolidar aquesta majoria. La democràcia ha de ser el mitjà i el fi de la nostra acció política.

4. La majoria social del sobiranisme es nodreix d’una gran diversitat d’ideologies i de concepcions polítiques. Com així ha de ser. Pot haver-hi una força política que aplegui tota aquesta transversalitat ideològica, però la història del país més aviat ens diu que sempre hi ha hagut dues forces, si no tres, que han representat aquesta diversitat. La diversitat és enriquidora, i més si va acompanyada d’unitat estratègica i confiança entre els diferents. Ara bé, si existeix pluralitat d’opcions és inevitable la lluita per l’hegemonia política. A aquesta lluita s'hi poden afegir desavinences personals. Això fa més complexa la unitat estratègica, però no impossible. Cal noblesa i confiança.

5. En aquest ràpid seguit d’objectius i valors, volem destacar-ne un de darrer. Hem de construir avui i aquí una proposta inclusiva i integradora per a totes i tots els ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no. La catalanitat no la dona el fet de ser independentista. La independència és un mitjà per assolir llibertat, justícia, benestar i solidaritat per a totes i tots els nostres conciutadans. No és un fi en si mateix.

Construint Present vol ser una eina més en la consolidació del projecte sobiranista. Per fer-lo viable i real des d’una majoria democràtica incontestable, tot respectant i potenciant la pluralitat ideològica pròpia de qualsevol democràcia, i treballant pel bé comú de totes i tots els que vivim en aquest bocí del món que es diu Catalunya, al desenvolupament del qual volem contribuir.

Més continguts de