RAONS

Justícia i Estat

Per si algú no ho sabia, la crisi de l’octubre del 2017 va deixar ben clar que un estat és molt més que un govern. I que quan se sent agredit i reacciona ho fa en bloc, sense cap pudor de creuar les fronteres entre poders, ja de per si poc diàfanes. Ara tothom entén que el Suprem ha de prendre decisions que tenen i tindran conseqüències polítiques. Tanmateix, sorprèn que els jutges hagin pres tres decisions que se situen plenament en un terreny susceptible de recursos i contenciosos als tribunals europeus: la diferència de tracte que han donat als testimonis de la fiscalia i als de la defensa, la contradicció de permetre a Junqueras prendre possessió com a diputat però no com a eurodiputat i el manteniment de la presó preventiva un cop acabat el judici. Per què?

Un periodista influent a Madrid com José Antonio Zarzalejos ens en dona alguna pista. Amb un article que podríem anomenar d’estat, ha demanat la reactivació urgent de l’euroordre contra Carles Puigdemont per impedir que continuï la seva campanya de denigració de la democràcia espanyola. Hi ha arguments jurídics: quan un jutge sap que algú ha comès un delicte té l’obligació de perseguir-lo. Però Zarzalejos va més enllà: posa en evidència la reduïda “capacitat de l’estat espanyol i del seu servei exterior” per “establir un contrarelat”. I, alhora, contribueix a la mitificació del líder rebel Puigdemont: no deixa de ser sorprenent que un petit grup d’agitadors pugui fer-se escoltar més que tot un govern, per molt que Zarzalejos ho justifiqui perquè “la victimització és una mercaderia que ven bé a quasi tots els mercats”. I, en conseqüència, apel·la els jutges a tapar les deficiències del govern.

Però, sobretot, sorprèn la pressa. Portar Puigdemont ja. Encara que el preu sigui que només se’l pugui jutjar per malversació i desobediència, que com ell mateix reconeix “crearia una situació complexa”. El presumpte cap de la rebel·lió seria jutjat per delictes molt inferiors als dels seus col·legues. La defensa de la reputació de l’Estat se situa per sobre de l’equitat i de la justícia. Tots els camins porten al mateix lloc: nacionalisme d’estat, la imatge de la pàtria per sobre de les persones. La palla que veuen als ulls de l’independentisme i la biga que no veuen en els seus.

Més continguts de