L'espiral de víctimes i botxins
Que et matin per ser jueu, en nom d’una Palestina lliure, és atroç i no té cap justificació possible. És tan abominable com el contrari, que et matin per ser palestí en nom d’Israel. I sabem on ens porta: no fa ni un segle que la persecució per pertànyer a un grup va acabar aixecant camps d’extermini, perquè l’existència de l’altre havia esdevingut un crim.
Però avui l’odi mutu està tan en carn viva, i té tants motius reals per ser entès, que estem entrant en una fase de la història contemporània encara més perillosa del que sempre ha estat costum. Vivim en el relleu constant de papers, grups que són víctimes i botxins simultàniament, en una confusió políticament interessada entre el dret a la defensa i la set de venjança, i en el deliri que la seguretat absoluta és possible a partir de l’aniquilació del contrari, com diu Netanyahu a Gaza. Com va observar el jueu George Steiner: “L’imperatiu de la supervivència ha obligat Israel a torturar, humiliar i expropiar [...]. L’Estat d’Israel està reduint els jueus a la condició comuna de l’home nacionalista”.
La mala praxi democràtica de moda a tot arreu ens està portant a l’horror que guanyar eleccions i mantenir-se en el poder ja no sigui possible si no és a base del conreu diari, deliberat i fonamentalista d’un enemic, sovint construït a partir de la sublimació d’un tret històric (i si cal, teològic) transvestit en argument polític indecentment interessat. I així anar per l’assassinat a la voluntat de Déu.
I com que vivim en el món dels bàndols, en què el contrari no només no és persona, sinó que és l’encarnació del mal, quan una ideologia troba una bandera justa no la deixa anar. No és fàcil, però no és moment deixar-se convèncer per absoluts que acaben en sang.
