Sobre l’òpera 'Giulio Césare', de Garcia Robles (1880)
Peces històriques
Del músic Josep Rodoreda (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1922) en el segon número de La Ilustració Catalana (20-VII-1880), revista fundada aquest juliol ha fet 145 anys. Era representativa de la desclosa periodística voluntariosa de la Renaixença. Text prenormatiu. El Giulio Césare, objecte d’aquesta crítica, és una òpera del compositor Josep Garcia Robles (Olot, 1835 - Barcelona, 1910). Tan ell com Rodoreda ocupen posicions discretes en la història de la música catalana. La peça més coneguda de Rodoreda és el Virolai montserratí i l’única obra destacada de Garcia Robles va ser aquesta òpera amb lletra de Nonito Guille.
L’audició d’alguns fragments de l’òpera Giulio Césare que tingué lloc el passat dijous en el Teatre Espanyol, de Barcelona, va manifestar-nos l’existència d’un mestre de vertader talent i de qui la terra catalana pot esperar fundadament noves i valuoses mostres d’enginy. El seu autor, Josep Garcia Robles, era conegut solament com a compositor de música de saló i, encara que certes obres com la delicada fantasia [sic] demostraven ja marcada disposició per a la composició dramàtica, devem confessar que fins a sos amics íntims nos sorprengué lo pas endavant que suposa en sa carrera artística l’empresa que feliçment acaba de portar a cap, si hem de judicar per la mostra, o sia per les peces que s’executaren de sa tragèdia Giulio Césare. La impossibilitat de reunir elements vocals per a interpretar tercets, quartets o concertants en una temporada en que los cantants brillen a Barcelona per la seva absència, nos privarà de judicar a Garcia Robles en lo verdader terreny de compositor líric en lo qual pot manifestar-se en tota sa plenitud i desenvolupament lo geni teatral tan difícil de posseir; creiem que ell també ha sentit com nosaltres i la majoria de la concurrència distingida que assistí a l’audició esmentada no tenir mitjans de donar a conèixer les peces de conjunt de sa tragèdia, que de segur haurien fixat més sòlidament l’opinió que les instrumentals i a solo, úniques que va ser possible fer executar. [...] Meresqueren los honors de la repetició un fragment del ball, la marxa i les dos peces de cant. Resumint, lo Giulio Césare de Garcia Robles, a judicar per les peces que havíem pogut seguir, és una obra molt digna d’ésser representada i esperem que alguna empresa amant de nostres glòries i del nostre bon nom, reconeixent-ho així, la posi en escena amb la propietat deguda. Son autor, a qui enviem nostra coral enhorabona, ha entrat amb pas ferm i decidit en un gènere pel qual demostrà coneixements suficients i disposició indiscutible. Així tingué ocasió de sentir-ho dels llavis dels distingits mestres que acceptant sa invitació acudiren a apreciar les belleses de sa obra, i aquella opinió favorable que va merèixer de sos reconeguts coneixements n’és també la nostra, i amb gust ho fem constar. Catalunya conta des de la tarda del passat dijous amb una nova i legítima esperança; Garcia Robles sabrà respondre amb nous fruits de son talent a les esperances de sa pàtria.
