Lamine, si tu no hi vas, ells tornen
El pronòstic més racional es va complir. El Barça ho tenia tot en contra (les quatre golejades de l’any passat, les baixes, el començament vacil·lant i lent de la temporada) i els tres punts es van quedar a Madrid.
A casa, el partit va començar amb un gag. Minut 2, i em veig en la trista obligació d’anunciar a una ressagada: “Penal a favor del Madrid!” I la veu sàvia, venint del passadís, contesta: “Ja?” Sí, ja, encara que, sorprenentment, l’àrbitre no només es desdirà del penal sinó que li anul·larà un primer gol a Mbappé. Això sí, es menjarà la falta a Cubarsí prèvia al segon gol del Madrid i expulsarà Pedri en temps de descompte sense cap necessitat, perquè sempre hi ha un moment que surt el 36. Però la primera part del partit és del Madrid, i arribem al descans pensant que si jugant així (de justet) hem aconseguit estar 1-1 durant uns minuts, hi haurà partit.
El que sí que hi ha és Lliga. Perquè amb el de Rocafonda convalescent (Lamine, si tu no hi vas, ells tornen) i sense Raphinha, ni Lewandowski, ni Gavi, el Barça va tenir el Bernabeu ben amoïnat fins al xiulet final. Un Barça mitjanament arregladet hauria empatat el partit d’ahir, si més no, sobretot a partir del moment que els jugadors més talentosos del Madrid ja no podien dir ni fava. Espereu-vos quan hi sigui tothom.
En la llista de baixes, aquesta vegada no hi podem posar Joan Garcia. Que Szczęsny aturés un penal a Mbappé allarga la llegenda del polonès que ja s’havia jubilat. Llàstima que els seus companys no aprofitessin el momentum. Fermín hi és sempre, i va marcar una altra vegada. Espero que mai més tornem a sentir a parlar de traspassar-lo a la Premier. El Madrid se’n va, però no fa por com el PSG.
