L'assassinat dels germans Badia
El nostre amic Josep M. Planes, en el seu Comentari de La Publicitat d'avui, es refereix a les declaracions del jutge senyor Márquez Caballero, fetes davant els periodistes la setmana passada, notificant lacònicament que "s'havia procedit a posar en llibertat els detinguts per la mort dels germans Badia i que, per tant, tot seguia igual al dia del fet". Josep M. Planes es demana, estranyat, de qui ha estat el fracàs. Del jutge? De la policia?
En un parèntesi, remarca que de jutges n'hi ha hagut dos. En efecte. Un, catalanista i republicà, que ha treballat de valent en l'afer, i un altre que se n'ha fet càrrec fa uns quants dies i que, dos o tres després d'haver pres possessió del càrrec, ha alliberat els detinguts i ha cuitat a fer les declaracions que esmentàvem.
Hem anat seguint, dia darrera dia, la tramitació del sumari [...].Hem pogut anar fent algunes gestions -limitades, és clar, per tal com els nostres mitjans d'investigació no compten ni molt menys amb els ressorts policíacs i judicials [...]
El dimarts dia 28 d'abril eren assassinats, al carrer Muntaner, els germans Miquel i Josep Badia. Els assassins havien fet la clàssica "parada". Un cotxe marca Ford, el motor engegat, els esperava deturat davant el bar Bremen, del carrer Diputació xamfrà amb el de Muntaner al què, per una hàbil maniobra -i sembla paradoxa- no li havia estat canviat ni modificat el número. La mateixa tarda la policia i el jutjat -que treballaven intensament- tenien dades concretes sobre el Ford i la seva procedència. [...]
Costa Ribeiro va comprar el cotxe (en un garatge del carrer Llançà 11) [...] Visitaven el garatge, molt sovint, dos individus amics de Costa. [...] Quan la gent els deia "els gàngsters" és que devien tenir aires de facinerosos. [...] Els dos assenyalats eren Ignacio de la Fuente i José Villagrasa, ambdós de la més pura història faista. Va costar molt detenir-los. [...]
Ens fa l'efecte que amb el que deixem dit hi havia prou matèria per a no alliberar els presumptes culpables. El jutge Màrquez, però, els ha alliberat així que ha pres possessió.
Avel·lí Artís Gener, 'Tísner' 1936
