Em dic Joan Estarriola i Vilardell. Visc a Fontcoberta, al Pla de l’Estany, en una masia del segle XIV ubicada en una finca d'uns 10.000 m2 de terreny. Tot i que fa més de cinc anys que estic jubilat, encara em sento pagès i m’he aventurat a menar un hort, una petita vinya i un petit olivet. Com que qui no té feina el gat pentina, m’he proposat transitar, amb tots els matisos i fins on sigui possible, cap a l'autosuficiència i la sostenibilitat.
Vaig pensar que, per tancar el cicle, m’aniria bé tenir mitja dotzena de gallines i aventurar-me a criar ànecs i oques (en tinc, entre tots, sis més), per allò de menjar ous i una carn ben natural o, com en diuen ara, ben ecològica. A banda, fa aproximadament un any i mig em van regalar dos rucs que m’ajuden a controlar l’herbassar i a netejar el poc bosc que tenim. No cal dir que aquest modest bestiar fa les funcions de granja-escola per als meus nets (en tenim set), que voldria que no cresquessin massa allunyats de la terra.
No em negaran que la idea és bona. Doncs bé: no tot han estat flors i violes.
Fa un parell de mesos, l’Ajuntament va fer un comunicat que informava que tothom que tingués animals per a l'autoconsum els havia de declarar, per tal de confeccionar un registre i poder actuar amb celeritat en cas d’epidèmies.
—Mira que bé —vaig pensar—. Per fi una tramitació fàcil i pràctica que es pot fer des de l’Ajuntament.
Que equivocat que estava! Quan vaig tenir un moment, m’hi vaig arribar. Però, oh sorpresa! El que em pensava que seria un pur i senzill tràmit —omplir un imprès indicant el nombre i varietat dels animals i la seva ubicació; esperar que des de l’Ajuntament ho notifiquessin on calgués, enviessin a qui correspongués a fer la inspecció per detectar anomalies a les instal·lacions i m'indiquessin les correccions que hi hauria de fer— no ha estat així ni de bon tros.
Resulta que els tràmits s'han de fer a les oficines comarcals del departament. Cal omplir un imprès on consti el lloc on són els animals, indicant qui n'és el propietari, el telèfon i l’adreça amb les coordenades. Després, un altre imprès per a l’aviram, indicant qui n'és el propietari, l’adreça, el telèfon, un croquis de la instal·lació, les condicions en què es troba. Un altre imprès per registrar els rucs, amb les dades del propietari, l’adreça, el telèfon, un croquis de la instal·lació, les condicions en què es troba. Un cop entrat tot això, els tècnics del departament faran una visita per veure si la instal·lació compleix amb la normativa. Si la compleix, signaran l’informe favorable; si no, caldrà fer-hi les correccions pertinents. Un cop enllestides, cal avisar perquè tornin a comprovar si són correctes. Si són correctes, l’informe serà positiu. Després ja podré inscriure tot el bestiar al registre municipal.
S’acaba aquí? No! El 3 de desembre van trucar de l'oficina per dir-me que he d’acreditar la propietat de la finca i que, mentre això no passi, l’expedient està aturat. Fa 24 anys que pago la contribució de la finca. Tot va a nom meu. Ara he de justificar-ne la propietat? Ara he de buscar l’acceptació de l’herència i lliurar una fotocòpia?
I tot això per registrar sis gallines, tres ànecs, tres oques i dos rucs. ¿No creieu que això és com matar mosques a canonades? Si compliquem massa les normatives i els procediments, estem incentivant que la gent les obviï i se les salti. No ho podríem fer més senzill? Què deuen demanar a qui té una explotació familiar agrària? O a qui vulgui muntar algun negoci? No m’estranya que els professionals i emprenedors estiguin emprenyats: a banda de ser valents i agosarats, han de sortir d’aquesta enorme teranyina burocràtica. Ens queixem que desapareixen els oficis i les iniciatives empresarials, però l'administració, que els hauria d’ajudar, només posa bastons a les rodes.
En la majoria de manifestacions i queixes sectorials hi ha un denominador comú: la demanda de simplificar la paperassa. Tota la vida que sento aquest clam, però com més temps passa, més ho compliquen. El més curiós és que hi ha consens. Tothom amb qui n’he parlat —polítics i companys de partit, alcaldes de diferents colors, autònoms, pagesos i amics— està d’acord que tenim una administració, en general i salvant excepcions, molt poc eficient.
Estem acostumats a donar les culpes dels nostres problemes al govern central. Però vaja, hi ha molts temes que no depenen de Madrid, que no costen diners de solucionar ni necessiten permís: només cal voluntat i sentit comú. Em resisteixo a creure que en aquest país no hi hagi ningú amb aquesta voluntat i una mica de sentit comú que faci el primer pas per posar el cascavell al gat i comenci a canviar les coses. Tots hi guanyaríem.
I jo podria registrar l’aviram i els burros sense problemes.
