Quatre mesures per reactivar el mercat laboral de les dones
Dilluns passat vaig tenir el plaer de participar en el grup de treball de reactivació econòmica de la comissió per a la reconstrucció social i econòmica al Congrés de Diputats. Vaig pensar que era una oportunitat per poder traslladar a l'esfera política la feina que fem des de l'acadèmia. Vaig centrar la meva intervenció en exposar les conclusions de l'estudi que estem duent a terme amb la Yarine Fawaz (CEMFI), la Libertad González (UPF) i la Jennifer Graves (UAM), i vaig presentar algunes mesures que personalment penso que poden ajudar a reactivar el mercat de treball de les famílies, i en particular el de les dones.
Els resultats del nostre estudi suggereixen que les mesures que s'han adoptat per contenir la pandèmia han estat especialment dures amb les oportunitats laborals de les dones. Moltes han perdut la feina. És cert que de moment aquestes pèrdues semblen temporals, en forma d'ERTO, i per tant caldrà esperar a tenir més dades per valorar l'impacte final de la pandèmia sobre el nivell d'ocupació. D'altra banda, el tancament dels centres educatius i les llars d'infants ha representat un increment dràstic i sense precedents de les tasques de la llar i les cures a menors. Les dades recollides en el nostre estudi mostren que durant el confinament han estat les dones les que majoritàriament se n'han fet càrrec. Fruit d'aquest repartiment desigual de les tasques de la llar, és possible que les dones hagin tingut més dificultats per compaginar vida professional i familiar.
Per tal d'impulsar les oportunitats laborals de les famílies, en particular de les dones, i aturar l'increment en la desigualtat de gènere que ens està deixant aquesta pandèmia, tinc quatre propostes.
En primer lloc, i com ja he explicat en aquest diari ("Covid-permisos' contra la desigualtat de gènere"), fan falta permisos laborals retribuïts per tenir cura de menors mentre els centres educatius i les llars d'infants continuïn tancats. Per preservar la igualtat de gènere i que només siguin les dones les que els sol·licitin, cal que aquests permisos tinguin la mateixa durada per a tots dos progenitors i que no puguin transferir-se entre ells.
En segon lloc, em sembla imprescindible reconsiderar els costos i beneficis de reobrir les escoles. A una setmana de l'acabament del curs escolar i havent quedat descartada l'opció d'allargar-lo durant els mesos d'estiu, aquesta mesura ja no sembla gaire rellevant. En tot cas, davant la possibilitat de futurs rebrots i nous confinaments, considero imprescindible que el sistema educatiu reflexioni sobre quin paper vol jugar en la societat. El sistema educatiu és un servei essencial i cal que garanteixi el dret a l'aprenentatge de tots els infants. D'altra banda, mentre els centres educatius continuïn tancats, les famílies tindran dificultats per reprendre la seva activitat laboral.
En tercer lloc, cal fomentar el teletreball i la flexibilitat horària. Aquesta crisi ens ha deixat també aprenentatges. Un d'ells ha estat que la presencialitat no està necessàriament associada a més productivitat. El teletreball ha estalviat importants costos, tant de temps com monetaris, i sobretot ha permès salvar moltes feines. La flexibilitat horària també ha fet possible adaptar la jornada laboral a les responsabilitats familiars. Cal continuar donant suport a aquesta nova manera més flexible de treballar, incentivant per exemple la retribució basada en objectius i no en hores presencials a la feina. Aquestes mesures s'han de fomentar tant entre homes com entre dones per evitar que acabin convertint-se en característiques de llocs de treball ocupats només per les que volen conciliar. Això agreujaria la bretxa salarial de gènere.
Finalment, de manera extraordinària i amb caràcter temporal, es podria fer ús de les quotes de gènere per fomentar la contractació i la promoció laboral de les dones. Moltes dones han perdut la feina, i moltes altres han tingut greus dificultats per fer front a les seves obligacions personals i professionals. Aquestes eines servirien per reactivar les oportunitats laborals de les dones i per incrementar la seva presència en molts àmbits. Penso que falten dones en els càrrecs de lideratge, i potser això explica, en part, la manca de dimensió de gènere que ha tingut la gestió d'aquesta crisi.
