La loteria i la necessitat d’afecte
J a tenim aquí l’anunci de la bondat de cada any: el de la loteria. Enguany són tres de diferents. Tres històries independents per promocionar la generositat a través dels dècims. Diuen que estan basades en fets reals. Tres orquídies és el cas d’un home de mar a qui el vent li porta un bitllet perdut fins a la finestra de casa amb un missatge que li permet identificar la seva beneficiària. I tot i saber que té premi, el retorna anònimament a la propietària perquè gaudeixi dels milions. Vika és un relat sobre la complicitat de dues noves companyes de feina, una d’elles estrangera, que treballen en un lloc inhòspit i, amb sort, compartiran la morterada. Sembla una picada d’ullet a Ucraïna. I El viatge el protagonitza un pastor que fa una llarga travessia amb les seves ovelles per donar el dècim de cada any a un amic que és a l’hospital i, de passada, fer-li companyia.
Els tres anuncis arrenquen sempre amb el o la protagonista d’esquena a la càmera. És una manera de dir-nos que els personatges són aliens al fet publicitari. Que allò no és propaganda sinó una porció de vida.
La presència de la temàtica nadalenca és gairebé anecdòtica o marginal. A l’espectador només li calen estímuls minúsculs perquè connecti amb el seu esperit. El dringar de les esquelles de les ovelles és el que ens remet al cascavelleig festiu. Els llumets desenfocats de l’empresa connecten amb la decoració de l’època. I la cantarella llunyana dels nens de San Ildefonso que surt d’un televisor del bar també ens posa en context. El símbol principal de Nadal, que veiem en primer pla, és el bitllet del dècim.
En tots tres anuncis hi ha un evident contrast de dos ambients. La inclemència de la vida en oposició a la calidesa i bondat humana. Els espots salten d’escenes molt silencioses a plans amb un so sobtat. La veu pausada dels protagonistes, les llars tranquil·les, uns ambients més aviat solitaris són interromputs pel retruny d’uns camions, el brogit d’una tempesta, les onades o el vent, o el soroll d’una autopista. Aquests contrastos en el so són el reclam que sovint et fa clavar els ulls a la pantalla. Hi ha, sempre, gairebé de manera subliminar, una falsa inquietud o una tensió fràgil que et posa en alerta sobre el desenllaç. El final joiós i emotiu consola l’espectador i el deixa amb sensació de benestar. Malgrat algun instant de neguit, el resultat compensa.
Alguns dels paisatges apel·len o als orígens o a la solitud. I aquí intervé el factor de la nostàlgia per tal de commoure l’espectador.
Tots tres anuncis apel·len a la importància de compartir, per no vendre el valor de la cobdícia, que, al final, és del que es tracta quan compres un dècim. S’anul·la l’egoisme a partir de perfilar uns protagonistes que són d’un altruisme i una benevolència suprems. I és un factor clau l’entonació en els diàlegs entre els personatges: tots es tracten amb una tendresa i amabilitat exquisida a l’hora d’interactuar. Perquè, en realitat, els anuncis de la loteria sempre recorren a un factor primordial en els éssers humans: la necessitat d’afecte. I això no es pot comprar ni amb tot l’or del món.
