Mallorca perd els molins (1932)

Del reportatge i foto de Josep Miracle (Barcelona, 1904-1998) a Mirador (30-VI-1932). El professor Alain Roger valora a Court traité du paysage (2000) el potencial paisatgístic d’elements artificials (trens, autopistes, antenes, torres elèctriques...) que provoquen rebuig. Els aerogeneradors eòlics d’energia elèctrica també seran típics de paisatges pintorescos.

Aquelles moles cilíndriques capçades d’un con de brancatge, suport d’unes descomunals rodes aixamfranades, de poc ull, poca llanda i molt de raig, per als infants d’avui -i per als d’ahir- no tenen utilitat coneguda. Les coneixen per «molins de vent» i els evoquen dues imatges: Holanda i la Manxa. [...] Perquè gràcies a les il·lustracions del Quixot, tan prodigades, i a les prodigadíssimes estampes holandeses que ens venen en forma de calendaris, de pai-pais d’oleografies més o menys carrinclones, els molins de vent clàssics ja no són molins, sinó simplement imatges. Sobretot aquí, [...] on el molí, per una imaginació ingènua, és sempre associat a la imatge d’un casal de peus a l’aigua d’algun riu, i el molí de vent no és altra cosa que una raquítica Torre Eiffel amb roda i pales emplaçada al bell mig d’un hort. [...] Justifica el meu embadaliment la primera vegada de visitar Mallorca i trobar-me que tota l’illa era un teixit de clàssics molins de vent, descoronats els uns, actius els altres. Llavors vaig sentir l’esperó de conviure uns instants amb els moliners, [...] Des que som a Mallorca que hem anat a la cacera del molí, i el molí i els moliners no es deixen veure. [...] Aquella Mallorca que les agències de turisme s’entesten a presentar com una mena de Països Baixos és, simplement, una romanalla del vuit-cents, però no una realitat 1930. -A Inca sí que en trobaran -assegura la minyona amb aquell parlar obert, musical. -Que funcioni? -Bé volten... -N’hi ha? -Molts. Doncs cap a Inca. En passar per Manacor en veiem un voltant mandrosament al costat mateix de la ferrovia. De bona gana saltaríem del tren, però ja és capvespre; i si a Inca n’hi ha tants... Inca. Hi ha molins, per aquí, madona? --Prou. […] Pel camí veiem els famosos del Serral d’Inca, arrenglerats i quiets, tots sense antenes, tots sense teulat... Vet ací el molí. El xofer s’introdueix pels conreus cridant els moliners [...] En veure’ns davallar del cotxe, el moliner ens guaita encuriosit; [...] -Jo no volia ser moliner -ens diu- [...] Enumera tots els molins de vent que han sucumbit als progressos del segle. [...] Ens acomiadem del molí, quasi centenari i dels moliners que encara el serveixen. Si els pronòstics s’han complert, el Molí Nou de Selva ja deu haver plegat les ales. Ni antenes, ni potser torre. El vell Llorenç deu haver deixat caure una llàgrima a cada peça desmuntada. L’hereuet, amb la seva dèria de la mecànica, ja deu ésser un bon fadrí que es deu riure dels vells procediments [...] I qui sap si pare i fill es riuen alhora dels pocs que encara aguanten la tradició i giravolten sota el cel mallorquí. Amb ells, a Mallorca i en el ram del moldre, s’haurà acabat el tipisme en el treball, [...] I Mallorca acabarà d’ajustar-se a l’engranatge europeu, orfe de molins de rodar majestàtic, orfe de les gràcies per les quals, entre d’altres d’immortals i d’insensibles als progressos perquè són immutables, la badoqueria turística s’hi sent atreta.