Desatendre malalties ens empobreix

El dia 30 de gener se celebrarà per primer cop el Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses

Arribarà un dia que no es morirà cap criatura a causa d’una malaltia que es pugui prevenir, però per poder-ho veure, com diu el director general de l’OMS, hem de treballar “per a un dret humà fonamental: el dret a la salut per a tothom a tot arreu".

Per això és tan important la fita de dijous vinent. El dia 30 de gener se celebrarà per primer cop el Dia Mundial de les Malalties Tropicals Desateses. Es tracta d’un conjunt de malalties infeccioses causades per bacteris, virus, protozous i helmints (cucs) que es donen en zones tropicals amb rendes baixes i mitjanes de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica. Són malalties com ara la dracunculosi, la lepra, el dengue, la leishmaniosi, el pian o la malaltia de Chagas. L’OMS n’ha fet una llista de vint i, tristament, el que tenen en comú és això que ara ens fa celebrar el dia mundial: que no en fem cap cas, que són desateses. No hi dediquem recursos professionals ni farmacèutics. Fem ben poca recerca científica i no esmercem prou esforços al que podria eliminar-les: la pobresa. 

Ves per on, probablement és perquè afecten els més pobres del planeta, que no hi fem prou. Quan, justament, podria ser al revés. A vegades, dedicant-hi esforços no gaire grans podríem arribar a erradicar aquestes malalties. Ens pot servir d’exemple la història de l’Oriol Mitjà i el pian, una malaltia semblant a la lepra que afecta la població infantil.

Hi ha malalties que, probablement perquè afecten els més pobres del planeta, no fem prou per erradicar

El metge investigador Oriol Mitjà, just acabada la residència, va decidir anar a treballar a Papua Nova Guinea. Allà va poder fer un assaig clínic que demostrava que l'administració oral única d'azitromicina (un antibiòtic usat per a la sífilis) és tan eficaç com el tractament que s'administrava fins aleshores, la penicil·lina injectada, cosa molt rellevant tenint present que el pian afecta les criatures. El tractament només val un euro per persona i és curatiu amb una sola dosi. Per tant –defensa Mitjà– donant-lo massivament a les zones endèmiques es pot erradicar el pian. No és pas una quimera.

En altres casos, com ara la dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Guinea, que es contreu bevent aigua contaminada per uns crustacis microscòpics, es podria prevenir filtrant l'aigua i amb educació per a la salut. Aquest últim aspecte és comú en la majoria d’aquestes malalties, i tot el camp de la salut digital hi té molt a aportar, per exemple mitjançant apps per a mòbils.

Les malalties tropicals desateses afecten milions de persones, incloent-hi també persones amb rellevància social, com ara el president del Paraguai, que aquesta setmana ha contret dengue. I sí, també afecta en països de renda alta, sobretot les persones que no la tenen alta, la renda.

Val a dir que algunes d’aquestes malalties tenen un tractament fàcil i econòmic, i per això no hi ha incentius per a les empreses. Ara bé, el finançament públic de la recerca no té excusa per no esmerçar-hi l'atenció que mereixen. Hem d’aconseguir revertir la situació i no haver d’anomenar “desateses” unes malalties que no ho haurien de ser. Ens empobreix no aconseguir-ho.