El poder d'un #

El poder de mobilització que té aquest símbol no deixa de meravellar-me

Quan era petita el símbol # tenia el significat de “sostingut”, és a dir, tenia sentit només en el pentagrama just davant d’una nota musical indicant que calia que sonés mig to més alta. Més tard, de jove, estudiant als EUA, vaig aprendre que # significava 'número', per exemple, el mòdul #3 d’una assignatura. I ha estat de gran que he après que d’aquest símbol se’n diu 'coixinet'. Tanmateix, la raó per la qual l’anomeno i el faig servir més no és per cap dels tres motius citats, sinó perquè és un 'hashtag' –o etiqueta, si es vol– a les xarxes socials.

El poder de mobilització que té aquest símbol no deixa de meravellar-me. Uns dies abans de la declaració de Jordi Cuixart es va fer viral l’etiqueta #PorraCuixart, on es feien juguesques sobre com es pronunciaria el seu primer cognom. La varietat i la creativitat de les respostes et fa somriure sola mentre fas lliscar el contingut dels tuits per la pantalla.

¿De debò que comportar-se com un energumen converteix en culpable la víctima? Doncs moltes dones ho han estat pensant durant segles i tot just ara se n’alliberen

Amb tot, el # que més em va fer adonar del poder que tenien aquestes quatre ratlles paral·leles i perpendiculars és #OnSónLesDones. Sota aquesta etiqueta va néixer una agrupació de valentes, la primera acció de les quals va ser comptar les opinadores en diaris, ràdios i televisions. Els seus recomptes fan gairebé tant com la llei de paritat que obliga els mitjans de comunicació públics. Posen de manifest el paisatge esbiaixat cap als homes i això ha fet créixer el nombre d’opinions de dones. Ara estan portant a terme la campanya #PrimeraDona. Cada dilluns tuitegen amb rigor, art i molt d’enginy, sobre la primera dona que ha accedit a un càrrec o ha obtingut un reconeixement. Cada dilluns un àmbit o un sector diferent. I, a més, dono fe que en aquest col·lectiu s’ha creat una sororitat digna de premi.

Val a dir que un # espectacular i de gran poder és el #MeToo, que ha tingut el seu complement amb #Cuéntalo. Amb aquests # es tracta d’explicar en primera persona casos d’agressions i abusos sexuals viscuts. L’allau ha estat tan bèstia que aclapara. Milions de tuits. I no només s’escriuen; s’expliquen ben alt i clar en cerimònies culturals mundials o als Parlaments. Corprèn. Dones coratjoses que ajuden a fer veure que ser guapa o lletja, vestir amb poca roba o haver begut no et converteix en còmplice i, encara menys, en culpable. Qui ho és, és l’inhumà que es creu amb el dret d’agredir-te perquè sí, perquè en té ganes, perquè no sé quina excitació neuronal irrefrenable li ha produït mirar-te o tocar-te i això justifica fer-te mal. ¿De debò que comportar-se com un energumen converteix en culpable la víctima? Doncs moltes dones ho han estat pensant durant segles i tot just ara s’alliberen, ens alliberen a totes, d’aquest tel encegador.

Alguns pensadors argumenten que el feminisme és la gran revolució del segle perquè capgira la manera de pensar i d’actuar de la societat. Potser sí. Si et poses les ulleres feministes, les de veure que una dona té els mateixos drets que un home, te n’adones que havies estat pensant i actuant de manera diferent fins avui.

Més continguts de