Un Mas a l’ofensiva als diaris catalans i a la defensiva a Madrid
El tall és net. La premsa catalana coincideix a fer sortir Mas esbroncant la CUP en portada. A La Vanguardia, El Punt Avui i l’ARA el reny és explícit, mentre que a El Periódico resulta implícit. Però arreu Mas juga a l’atac. En canvi, a Madrid no. El que volen és que Mas plegui d’una vegada, de manera que els titulars dels que tracten l’assumpte en portada s’orienten a tal efecte: “Mas busca dissidents a la CUP per seguir en el poder” ( El País ), “Mas no se’n va i deixa JxSí al límit de la ruptura” ( El Mundo ) i “Mas furga en la divisió de la CUP per a una investidura in extremis ” ( La Razón ). A la defensiva. Després d’haver personalitzat en Mas l’independentisme, com si fos un atribolat invent seu sense base social al darrere, és comprensible que ara forcin la màquina per enterrar-lo, si pot ser dijous millor que dimecres.
Escriu Adonis
De la mateixa manera que un judoka projecta l’adversari a partir de l’impuls de l’atacant, Twitter catapulta els usuaris més impulsius cap al tatami de les seves misèries. Es va poder veure aquesta setmana, quan part de la frustració pel “no” de la CUP es va catalitzar a la xarxa en forma d’insults a les seves integrants pel seu aspecte físic. Nivell. Ara, que aquesta índole de valoracions arribi a la premsa sobta més: on són els filtres? Ho dic per l’article d’Antonio Burgos, a l’ Abc, del qual només reprodueixo el subtítol: “ Por qué las tiorras separatistas, ora vascongadas, ora catalanas, ora de Bildu, ora de CUP, han de ser tan feas? ” Ara bé, la xarxa -de nou, el judo- el feia tastar la seva pròpia medecina: els usuaris es van entretenir una estona posant “Antonio Burgos” a can Google Images.
