Mazón i les sangoneres
Divendres va fer deu mesos de la DANA al País Valencià; passat aquest temps, no tan sols Carlos Mazón és encara el president de la Generalitat Valenciana, sinó que no hem arribat ni tan sols a veure la factura del dinar d'El Ventorro, de trista memòria.
A canvi, sí que hem sabut ara (via una publicació de Compromís, que havia obtingut les dades del portal de Transparència de la Generalitat Valenciana) que el president Mazón i dos dels seus consellers han gastat més de 22.000 euros en dietes durant els primers sis mesos d'aquest any. No és una quantitat menor, ni menjaven a qualsevol banda: els tres governants, pel que es veu, tenen tirada als restaurants amb estrelles Michelin, o en tot cas, de la franja més alta de preus (853 euros per un dinar de tres persones, posem per cas). Tampoc els dos comensals que han acompanyat Mazón en aquest mig any d'àpats de categoria són qualssevol. Es tracta de José Antonio Rovira, conseller d'Educació i Cultura i amic coral de Mazón, conegut principalment per la seva croada contra l'escola pública, contra la llengua catalana (o el valencià, com en vulgueu dir) i contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una obsessió que l'ha dut a cometre excessos, atropellaments i irregularitats. L'altre és el coronel retirat Gan Pampols, vicepresident per a la Reconstrucció després de la DANA, un càrrec que Mazón va crear en un dia inspirat i que es pot traduir com un tipus de confiança encarregat de vigilar de prop com es reparteix el pastís dels fons per a la reconstrucció, ni més ni menys que 29.000 milions d'euros que ja s'han començat a adjudicar (a dit, la majoria de vegades) a empreses afins al PP o implicades en casos de corrupció i/o finançament irregular del PP. Al cap i a la fi, Mazón no deixa de ser un zaplanista disposat a seguir la línia històrica de la casa, basada en el lladronici, el furt, el robatori i la martingala a costa de l'erari públic.
Les circumstàncies actuals obliguen a posicionar-se dins un àmbit polític terriblement polaritzat, en el qual Mazón, tanmateix, tampoc té problema per trobar acomodament. La recepta és fustigar els enemics (feministes, ecologistes, moviments socials, immigració; per damunt de tots, la llengua catalana), promoure la xenofòbia, la crispació i la fractura social, i a la vegada presentar-se com la veu de la moderació i el diàleg. Per altra banda, Mazón ja ha aconseguit, també, un dels objectius principals del seu mandat: un lloc al Consell Jurídic Consultiu, és a dir, dos anys més amb un sou de 75.000 euros l'any, cosa que aconseguia si resistia al càrrec de president fins al juliol passat. Fa només sis, set mesos, tothom (començant pel PP) el tenia per un cadàver polític. Vox el va ressuscitar aprovant-li els pressupostos, a canvi d'imposar-li tota la seva agenda: polítiques antiimmigració, negacionisme climàtic i combat a ultrança contra el valencià i l'escola pública. Les protestes ciutadanes (divendres hi va haver la desena) i el record de les 228 víctimes s'aguanten encara davant les sangoneres del bé comú.
