Com més cosins més endins (va dir l’emèrit)
Es publica un llibre sobre el rei emèrit, King Corp. El imperio nunca contado de Juan Carlos I, de José María Olmo i David Fernández, on s'explica l’existència d’una filla extramatrimonial de l’emèrit. En un fragment d’aquest llibre s’hi diu: “Tots els inquilins del Palau de la Zarzuela coneixen l’existència de l’Alejandra, tot i que no sempre va ser així. Quan Felip VI era jove, Joan Carles I temia que conegués la germanastra i s’enamoressin sense saber que eren família”.
Deixem de banda la lletja existència que deu haver tingut aquesta pobra dona, només comparable a la que li espera a partir d’ara. Deixem de banda el que ens puguin semblar la mentida, la hipocresia, el fingiment, i deixem de banda que és increïble que algú, tenint només una vida, opti per fer-ho així. Anem a l’assumpte.
Joan Carles, el presumpte pare de la pobra dona, i la seva esposa, Sofia, són parents llunyans. Sobretot, Joan Carles ve d’una família que ha tingut com a principal deure el matrimoni entre parents. A la nissaga dels Borbons tothom, qui més qui menys, s’ha casat i ha procreat amb cosins. Des de Felip V fins a Lluís I, Carles VI, Isabel II, Alfons XII, el comte de Barcelona... Al regne animal l’endogàmia és més habitual. Procreen entre ells els gats i els gossos, els goril·les, les abelles i la mosca de la fruita, a la qual tampoc pots demanar gaire subtilesa, tenint en compte el poc temps que passa al planeta Terra. Al regne humà la família endogàmica és la reial. Per això entendreix la frase emèrita. Ell volia evitar que el nen (Felip) i la nena (Alejandra) s’enamoressin entre ells. Voleu dir que venia d’aquí?
