La més terrible de les infidelitats
M’és infidel, i no m’agrada, no ho porto bé. Avui he dormit amb el nen. No, no, res de terceres persones. No, no, no hi ha terceres persones. Per a mi, que faci el que vulgui, t’ho dic així de clar. No, no. No és res sexual. És que és pitjor, perquè jo una aventura l’entendria. No l’hi diré, eh, però l’entendria, perquè jo estic d’una manera que... No, no. No és res sexual. Hi ha moltes infidelitats possibles, no només la física. I tu ja ho saps. ¿Voler-se’n anar al llit amb algú i no anar-se-n’hi perquè no et fa cas o perquè te’n desdius és infidel? Doncs potser sí, no? No és el mateix? “Jo soc molt fidel”, diu algú. I tu penses: “Sí, mira, perquè ets Nosferatu”. Ser fidel si ets Nosferatu no té mèrit.
No, no. El que ha passat és una altra cosa. Mirem una sèrie, la comencem junts i llavors, d’amagat, perquè no m’ho diu, avança capítols sense mi. Sí, sí, com t’ho dic. I llavors fa veure que no els ha vist, perquè no m’enfadi. Però esclar, estem mirant, mirant i ho endevina tot. Que tu ja saps com és... El va sorprendre el final del Titanic.
Sí, sí, per mi és molt fort que no m’esperi. No, és que té Netflix al mòbil i suposo que al lavabo, al metro... Jo què sé. És que no vull detalls. Em fa ràbia, un punt de fàstic, pensar on ha sigut que ha mirat el capítol tres quan anàvem pel dos, i no vam mirar el tres perquè tenia son, que això és el més fort. Si jo no li donés la possibilitat de tots els capítols que vol... Però és que sí. És que sí... Perdona. No vull fer un drama davant teu, perquè no soc de drames. Tu com t’ho prendries si la Meritxell et fes una cosa així? Malament, oi? No vull plorar, però la sensació de traïció em fa sentir... M’empetiteix tant, però tant... I el pitjor és que ho nega tot. Li he vist al mòbil, per on va. Va per la segona temporada. I té els collons de negar-ho. Perdona, tens un clínex?
