03/08/2021

La metròpoli desigual

3 min
L'edifici Venus, al barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs

Fa uns dies aquest diari publicava un article sobre les desigualtats a la ciutat de Barcelona . Segons es desprèn de les dades de l’Ajuntament de Barcelona, la capacitat adquisitiva de les zones més riques multiplica per cinc la de les zones més desafavorides. Aquestes desigualtats no es produeixen únicament a escala de la ciutat sinó que s’estenen a tota l’àrea metropolitana. En efecte, des de fa anys l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona recull dades sobre les desigualtats existents als 36 municipis que pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.  

Segons les dades publicades a l’Anuari Metropolità de Barcelona de 2020, la renda mitjana de les llars ha caigut l’any 2020 entre un 7% i un 8% respecte al 2018. La desigualtat torna a situar-se en paràmetres semblants a l’any 2011. Els efectes de la pandèmia es manifesten amb un augment del 20% de la població en risc. La pobresa s’intensifica en els grups més vulnerables socialment, com els infants, la població jove, la població d’origen migrant i les classes treballadores. Una de les dades més esfereïdores és la relativa a la pobresa infantil: abans de la pandèmia ja era molt elevada (27%), i en el context actual augmenta al voltant de 7 punts. Així, la crisi sorgida arran de la pandèmia augmenta la fragmentació i la polarització del teixit social de la metròpoli.

Aquesta vulnerabilitat social i econòmica no es reparteix de manera uniforme en el territori metropolità. Hi ha zones on es concentren els àmbits de pobresa i on esdevenen crònics. Com se cita a l’Anuari, la població més vulnerable se situa als eixos del Besòs i el Llobregat: el 51% dels habitants de Santa Coloma de Gramenet resideixen en barris d’extrema vulnerabilitat; a Cornellà són el 28%; a l’Hospitalet de Llobregat, el 27%, i a Badalona, el 26%. Les polítiques socials que es puguin fer a cada municipi ajuden més o menys a limitar els efectes de la pandèmia en la població, però no hem d’oblidar la dimensió metropolitana del mercat de l’habitatge, per exemple, que ocasiona desplaçaments de població vulnerable en el territori a la recerca de pisos més barats per l’efecte contagi de la pujada de preus dels municipis veïns. 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a institució amb competències en aquest territori, té el repte d’entomar la cohesió social. Tradicionalment, les àrees metropolitanes han destinat la majoria del seu pressupost al transport públic, a les polítiques lligades al territori (urbanisme, residus, aigua, mobilitat). Tanmateix, si mirem les institucions metropolitanes europees creades recentment, veiem com el pressupost destinat a polítiques socials ha anat creixent. Per exemple, l’any 2021 la Metròpoli de Lió destinarà més de la meitat del seu pressupost a polítiques socials. En canvi, si mirem el pressupost del 2021 de l’AMB, es preveu que la despesa corresponent a l’àrea de desenvolupament econòmic i social suposi un 2,2% del total. Tot i que hi ha polítiques d’ajuts als ajuntaments i es fan accions en aquesta línia en altres àmbits de despesa, hi ha molt camí a recórrer en relació a polítiques metropolitanes de reducció de les desigualtats. 

Les persones expertes apunten a diverses polítiques, tant de tipus sectorial com global. En l’àmbit de l’habitatge, per exemple, actuar en el mercat de lloguer mitjançant un operador metropolità de lloguer i generar habitatge assequible en el parc existent. També es podria fixar la regla del 30% d’habitatge protegit en sòl urbà o impulsar altres estratègies (habitatge cooperatiu en cessió d’ús, rehabilitació amb criteris socials i ecològics, ajuts al lloguer). Com a eines globals, es planteja aprovar un salari mínim metropolità, en funció del càlcul territorial del cost de la vida. Una altra eina que fa anys que es posa sobre la taula és desplegar un pla de barris metropolità: un programa d’inversions destinat als barris més vulnerables i amb vocació integral, és a dir, dirigit tant a la part física (espai públic, equipaments, habitatge, etc.) com a la població directament (en matèria d’atenció social, d’educació o d’ocupació). En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar al maig que invertiria 85 milions d’euros a la resta de municipis metropolitans . Falta per veure com es materialitzarà aquesta inversió i si és efectiva per millorar els indicadors relatius a la pobresa. Mentrestant, les desigualtats en el territori metropolità persisteixen.

Mariona Tomàs Fornés és professora de ciència política a la UB