14/04/2021

Ni Miguel, ni Bosé: Buenafuente

2 min
A l'emissió de dilluns de 'Late Motiv', Andreu Buenafuente entrevistava l'imitador Raúl Pérez caracteritzat com Miguel Bosé.

Dilluns a la nit, al Late motiv d’Andreu Buenafuente, a #0 de Movistar+, arrencaven amb una paròdia de l’entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé que La Sexta havia emès el dia abans. El xou arrencava amb Buenafuente i l’humorista Raúl Pérez caracteritzat com a Miguel Bosé en una habitació d’hotel. La relació entre ells dos, però, era molt diferent. A la inversa del que va passar a Lo de Évole, Buenafuente es mostrava perplex davant la bogeria evident del clon de Bosé. El personatge insistia en dir-li Évole a Buenafuente i el presentador de Late motiv havia de repetir-li que ell era l’Andreu. “A mi no me engañas”, li responia el clon del cantant.“Tú eres el Follonero. Y además somos amigos. Te conozco como si te hubiera comprado”, apel·lant a la pràctica de l’anomenada maternitat subrogada que ha dut a terme Bosé.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La mordacitat del guió va permetre que amb escassos segons fessin molt més que una paròdia. El joc de miralls que va proposar Late motiv desmuntava un tipus d’espectacle televisiu i una manera de vendre el periodisme, amb tant d’enginy i dobles intencions que resultava hilarant. La comèdia imitava fins i tot l’escena inicial del cambrer que portava l’aigua, burlant-se de les ínfules de sofisticació del format de Lo de Évole. Buenafuente, mirant a càmera, explicava a l’audiència: “Ayer todo el mundo hablaba de la entrevista que le hizo Jordi Évole a Miguel Bosé. Creo que todos nos quedamos con ganas de más porque solo pudimos ver una parte de la entrevista. Luego dicen que dan la otra”. I amb una ironia finíssima afegia: “Ahora las cosas las hacen así en la televisión: por capítulos. Forçava la resignació de qui veu convertida la lògica de la televisió en una caixa d’estratègies per atrapar l’audiència. El que feia Buenafuente era, des de la comèdia i l’humor, despullar l’entrevista real de la seva frivolitat per explicar que la realitat és molt més trista. Els guionistes van desmuntar els codis que hem acceptat i integrat com a espectadors d’un tipus de televisió que pretén normalitzar la teatralitat dels famosos a l’hora de relacionar-se. En la paròdia, Raúl Pérez portava a l’extrem el que tots vam detectar de Miguel Bosé: la decadència, la manca de veritat i la follia. El clon del cantant exhibia la doble personalitat en funció de si li deies pel nom o pel cognom, patia deliris conspiranoics sobre les vacunes, el 5G i el coronavirus i expressava amb grandiloqüència i pseudointel·lectualitat idees absurdes sobre ell mateix. I Buenafuente, en comptes de seguir-li la veta, li parlava i li feia veure que tota aquella guilladura no tenia cap sentit: “¿Ahora con quién estoy hablando, con Miguel o con Bosé?” I l’altre continuava obcecat en una discussió amb ell mateix en què Miguel atacava Bosé i viceversa. L’imitador Raúl Pérez feia paròdia sobre les anades i vingudes de la veu, jugava a la falsedat dels elogis desmesurats i les al·lucinacions de covids i microxips.

Sense cap mena de dubte, Buenafuente i els seus guionistes sí que han aconseguit trobar la millor manera d’explicar el negacionisme de la pandèmia a la televisió.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió

stats