Que Pedro Sánchez i el PSOE (i, per tant, el govern de coalició d’Espanya) tenen un problema és un fet que, a hores d’ara, és indubtable. Una altra cosa és la naturalesa i l’abast d’aquest problema. Per entendre’ns, que algú com Ábalos pugui estar implicat en una trama torrentiana (de Torrente, esclar) no era un fet que pogués sorprendre gaire ningú, i potser això tenia a veure amb el fet que el mateix PSOE el suspengués de càrrec i militància tan bon punt van aparèixer acusacions contra ell. Que hi pugui estar / estigui algú com Santos Cerdán (tan executiu, tan negociador, tan de confiança) ja ve més de nou. En qualsevol cas, el PSOE és allò que se’n diu un partit sistèmic, i això, a Espanya (i a Catalunya, i a Balears) significa entrar en aquesta dinàmica de finançament opac, favors deguts i ambicions personals que, per abreujar, anomenem corrupció.
Al mateix temps, hi ha altres fets que tampoc es poden dubtar. En el moment d’escriure això, tothom segueix parlant sobre un àudio en què se suposa que se senten Santos Cerdán i aquest personatge com de telesèrie de tercera fila (és el que sembla sovint la política espanyola) conegut com a Koldo García. Però l’àudio, de moment, encara no l’ha sentit ningú. En canvi, aquesta mateixa setmana sí que n’hem pogut escoltar amb tota claredat un altre, d’àudio, més antic, en què el comissari i extorturador Villarejo li deia a l’aleshores presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que la policia patriòtica duria endavant l’operació Catalunya amb el propòsit de perjudicar els interessos dels partits independentistes catalans. “Aquesta guerra és perquè aquests tios no treguin majoria absoluta”, deia el policia corrupte a la dirigent de credibilitat dubtosa. Tretze anys després d’aquelles paraules, el que és absolut és l’escàndol democràtic que suposen.
Van bé per recordar, però, que a certs poders de l’estat espanyol, la feina de tombar governs i condicionar resultats electorals els resulta d’allò més estimulant. Ho fan, no cal dir-ho, pel bé de la pàtria, un concepte abstracte que casualment sol coincidir amb els seus interessos polítics i econòmics. Que jo sigui paranoic no significa que no em persegueixin, diuen que va dir Mark Twain. Que el PSOE pugui tenir corrupció a la seva cúpula, i que el seu secretari d'organització hagi de dimitir, no treu que la policia i la justícia espanyoles no estiguin ajudant el PP a fer caure un govern que no suporten que existeixi, entre altres coses perquè s’aguanta en les esquerres, en els bascos i en els catalans. Per aconseguir-ho, són capaços literalment (subratllem literalment) del que sigui.
