05/04/2022

Les minyones marroquines

2 min

La delegada del govern espanyol a Ceuta, Salvadora Mateos, ha parlat sobre el tancament de la frontera amb el Marroc amb gran preocupació. Li sap greu que s’interrompi el flux de persones i, en especial, de dones. “En Ceuta, sobre todo las amas de casa estamos deseando que vengan las muchachas, empezando por mí... –ha revelat–. Que estar trabajando aquí por la mañana y estar de limpieza por la tarde la verdad es que cuesta”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Esclar. Costa, sí. Conciliar és dur, i què millor que rebre immigrants marroquines perquè “t’ajudin” (se’n diu així, de manera políticament correcta, de fer de minyona) en les tasques, sempre feixugues, d’escombrar i fregar? Cap eslògan que pugui fer Open Arms serà tan efectiu com el de la senyora: "Obrim les fronteres per tenir servei". Recordeu la cançó popular: “Les pobres criades quan se’n van al llit, tururut, qui gemega ja ha rebut”. Perquè el senyor Ramon les empaita. No em sembla gens indigna la feina de netejar per a altri (i així ho vaig intentar escriure en un conte que van dur les estimades T de Teatre a l’escenari). És l’actitud personal la que en qualsevol feina (cambrer, tertulià, escombriaire, escriptor, futbolista...) et fa sentir lliure o esclau. Però la sentència de la dona ofèn, com ofendria que digués que aviam si venen marroquins per guanyar curses, perquè corren molt. Acabo de llegir Reunió, de Natasha Brown, que els recomano, perquè et fa veure, molt des de dins, la idea d’una dona negra en un món upper de blancs.

Espero ben aviat altres declaracions de l’activista. Per exemple: “Aviam si deixem de criminalitzar el treball infantil a les mines de Sierra Leone (que enforteix els nostres nois i noies) per poder tenir diamants de qualitat”. O “Potser que deixem de demanar papers, perquè la veritat és que a mi em vindria molt bé un xofer de color, em faria il·lu”. O “M’encantaria tenir un matrimoni de peruans per cuidar el iaio, que són molt dolços i obligats”.

Empar Moliner és escriptora
stats