Moltes gràcies, Eduard Boet
Aquesta setmana s'ha jubilat el periodista Eduard Boet, després d'haver dedicat 40 anys de la seva vida professional a TV3. Coneixent-lo, estic segur que si fos per ell hauria continuat treballant i que segur que continuarà embarcat en les mil iniciatives que ha anat impulsant en el camp de la comunicació local, perquè una cosa és jubilar-se i l'altra deixar la feina.
Han anat passant els anys, i a l'Eduard sempre l'he vist amb l'entusiasme del primer dia. Va formar part del grup de pioners que va posar en marxa TV3 i, per a ell, haver pogut treballar a la televisió pública de Catalunya ha estat motiu diari d'acció de gràcies. Sempre l'ampolla mig plena. Mai el pessimisme desencantat.
Però, a més a més, aquest gaudi l'Eduard no se l'ha quedat mai per a ell sol. Sentir-lo parlar de l'art subtilíssim de posar-se davant la càmera, o de com trobar la solució comunicativa més fresca, lògica i al mateix temps més acadèmica, com correspon a una tele pública, ha estat sempre una lliçó. Malaguanyat el talent que els treballadors acumulen i que les empreses no aprofiten per posar-lo al servei dels nous que arriben.
Vaig tenir la sort de compartir antena amb ell, fa unes quantes dècades, a Ràdio Barcelona, quan tot just començava. Recordo els seus consells pràctics de veterà, aquells que tant agraeixen els aprenents, aquella seva pedagogia amable però exigent. Ara, el que més recordo d'aquells anys és la seva categoria personal, i la notícia de la seva jubilació em semblava una bona ocasió per donar-li les gràcies per tot, públicament.
