El món ha escoltat Federica Montseny

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFederica Montseny, la intel·ligent escriptora anarquista, no se sent dominada pel mitjà en què ha de desenvolupar les seves distintes activitats. Amb la mateixa senzillesa que parlava amb nosaltres en el petit teatre de Serinyena ha contestat les nostres preguntes en aquest sumptuós despatx de l’antic palau senyorial on hi ha instal·lat el ministeri de Sanitat. No hem trobat cap diferència entre l’oradora vibrant, que en el poble aragonès parlava als combatents i camperols, i aquesta ministra, que ha de regir un dels departaments més complicats en aquests moments de guerra civil, i que no fa molts dies ha fet sentir la seva veu d’espanyola sensible i de militant responsable davant la Comissió d’Higiene de la Societat de Nacions. Les seves enèrgiques paraules, assaonades amb la dolçor de la seva sensibilitat, han arribat fins als cors dels tècnics estrangers, que han hagut de reconèixer públicament la grandiosa tasca que el Govern legítim ha realitzat en matèria de Sanitat i Assistència Social. Federica ha posat davant els seus ulls un informe extensíssim que és la més dura actuació contra els facciosos. Ha fet una exposició de la labor que realitza el seu ministeri, narrant fets comprovats per les comissions que ens han visitat. I com a digne colofó al seu discurs -formidable peça oratòria en la qual els fets han tingut la bellesa de l’expressió-, Federica Montseny ha fet l’exaltació de la nostra epopeia amb aquesta magnífica frase: “Defensem la llibertat, que, com tots sabeu, paguem amb les nostres vides”. Quan entrem al despatx de la ministre de Sanitat, Federica Montseny fulleja la nostra revista. Acaba de tornar del seu viatge a Ginebra i dedica uns minuts a repassar la premsa, mentre el seu secretari prepara les impressions del viatge. Federica, en conèixer els nostres desigs de fer una informació per a Mi Revista, ens diu: -La meva impressió sobre el resultat de la meva estada a Ginebra és immillorable. Crec que hem aconseguit convèncer amb la realitat dels fets aquells que encara no estan amb nosaltres. Després de l’informe de la Comissió científica que va visitar el nostre territori jo vaig fer una exposició de la veritable situació sanitària d’Espanya i vaig exaltar l’heroisme dels nostres doctors, que han arribat amb la seva ciència fins a les primeres trinxeres dels nostres fronts. Davant el Comitè d’Higiene de la Societat de Nacions vaig donar compte de la forma en què havíem intensificat els serveis sanitaris, especialment a Madrid, com van poder comprovar els representants de la democràcia mundial. Em vaig referir al problema de l’evacuació de la població madrilenya, que topa amb la resistència de les famílies a abandonar les seves cases. [...]