CRÍTICA TV

El documental que hauran de veure els presos

L’espectador accedia a racons de la llar dels presos dels quals ells han estat privats

Escolta aquí l'article llegit de Mònica Planas

Dimarts a la nit el ‘Sense ficció’ emetia ‘Un procés dins el Procés’, un documental de Gaspar Hernàndez que mostra a l’audiència el tràngol psicològic que estan passant els familiars dels presos polítics. Hernàndez ja té un llarg bagatge a l’hora de fer divulgació sobre els aspectes més emocionals de la vida, tant a la ràdio com a la televisió, amb el programa ‘L’ofici de viure’.

La virtut del reportatge era la prudència. No era cap melodrama sinó que més aviat s’empeltava de l’actitud continguda de tots els protagonistes. Explicaven circumstàncies íntimes d’aquest procés per tirar endavant malgrat l’absència de les seves persones estimades i les dificultats per adquirir unes noves rutines compatibles amb el trasbals que comporta tenir algú a la presó. Explicar aquesta esfera més privada però des de la serenitat, la voluntat d’aprenentatge i la senzillesa commovia encara més l’espectador.

Tots els entrevistats parlaven des de casa seva, en el seu entorn més quotidià. Aquest detall que pot semblar intranscendent adquiria un rerefons emotiu potent: l’espectador accedia a racons de la llar dels presos dels quals ells han estat privats. Per tant, l’entorn més físic transmetia també el valor de la calidesa i la confortabilitat arrabassada.

Laura Masvidal (dona de Forn), Diana Riba (dona de Romeva), Susanna Barreda (dona de Sànchez), Bernat Pegueroles (marit de Forcadell), Neus Bramona (dona de Junqueras, que preferia preservar la seva imatge en l’anonimat), Montse Bassa (germana de Bassa), Blanca Bragulat (dona de Turull), Meritxell Lluís (dona de Rull) i Esther Cuixart (germana de Cuixart) explicaven petits detalls domèstics, processos emocionals, creixements personals i les conseqüències de tot plegat en els fills. Petites històries que colpien moltíssim i ajudaven a explicar la part més domèstica i íntima del Procés, que ens és més desconeguda. Veure el marit i el fill de Forcadell preparant una fitxa amb l’ordinador per facilitar la comunicació amb ella per entendre quina roba pot necessitar, o Montse Bassa ruixant amb colònia els paquets per a Dolors Bassa perquè noti una olor familiar a la cel·la van ser instants televisius de molta contundència. La imatge transmetia tot l’amor del món i, a la vegada, el profund dolor de l’absència. O com la dona de Sànchez ha renunciat a prendre cafè perquè no en pot gaudir igual que abans sabent que el seu marit tampoc ho pot fer. O com Diana Riba explica com va ser el moment en què van riure junts amb Raül Romeva després que sortís de la presó per primera vegada. El més bonic d'‘Un procés dins el Procés’ són aquests petits detalls i com s’expliquen, també, a través d’imatges. Un exercici televisiu sobre el Procés diferent del que hem vist fins ara, que ens mostra l’autèntic ofici de viure, el que toca assumir quan et fan viure una vida que no has triat. De tots els documentals sobre el Procés, aquest serà l’únic que els presos hauran de veure quan surtin, en què els explicaran coses que no saben.

Més continguts de