‘Merlí’, al rescat
TV3 està intentant esprémer al màxim la mamella de Merlí. Cal xuclar espectadors com sigui perquè a final de mes Telecinco no s’emporti el lideratge pels pèls. La idea de La nit de Merlí era ser el coixí que frenés el daltabaix d’audiència de l’absència de la sèrie. Aquesta reacció d’anticipar-se als buits de programació és un bon senyal. Però cal afinar el criteri pel que fa al contingut televisiu. L’invent no va acabar de funcionar. La nit de Merlí va aconseguir un 12,7% de quota de pantalla, quan la mitjana d’espectadors de la segona temporada de la ficció és d’un 19,5%. Ha quedat clar que Merlí no és l’abracadabra que soluciona la nit. Això sí, era econòmica de fer. La nit de Merlí va aprofitar el decorat i els presentadors del Divendres i va portar els actors de la sèrie al plató. En una banda els adults, i en l’altra, assegudets en cadires de braç com a l’institut, els actors i actrius que fan d’alumnes.
En el programa, dinamitzat per Ana Boadas i Espartac Peran, s’anava entrevistant l’elenc i ben aviat allò es va convertir en el ¿Y usted qué sabe hacer? Era aquella secció dels anys setanta a TVE, dins el programa Fantástico de José M. Íñigo, on hi anava tot de gent amb aficions peculiars per demostrar les seves habilitats davant de l’audiència. Això és el que els van demanar a tots plegats més enllà de promocionar les seves pròximes obres, pel·lícules i projectes. Per exemple, Francesc Orella va haver d’imitar el so d’una trompeta amb els llavis entonant el Sol solet a la panxa embarassada de l’actriu Anna Ycobalzeta. Com que l’Albert Baró (que fa de Joan a Merlí ) sap saltar a corda, n’hi portaven una al plató i saltava una mica. Si el Marcos Franz (que fa de Gerard) canta i toca la guitarra, n’hi treien una i ens regalava una cançó. Si a la Júlia Creus (que fa de Mònica) li agraden els cavalls, n’hi portaven un al plató i l’animal li posava el cap a la falda. ¿Que el Carlos Cuevas (que fa de Pol) sap fer malabars? Doncs ja tenien a punt tres mandarines perquè ens entretingués amb l’espectacle. Si a més a més el noi fa surf, li portaven un simulador. L’audiència va gaudir d’un meravellós xou de surf amb mandarines voladores espaterrant. Van construir una mena de Tú sí que vales a la catalana on la majoria d’actors i actrius semblaven una mica cohibits per l’espectacle televisiu en el qual els feien participar. Pere Mas, com a central de dades oficial de les preguntes que volia fer l’audiència, no en va poder traslladar gaires perquè eren personals “i no tocava”. Merlí, una sèrie tan transgressora, que se les dóna de políticament incorrecta i valenta, i que molts mascles asseguren que “fa trempar”, va tenir un final de festa que semblava una celebració de primera comunió. En definitiva, que aquest cop els que ens ho vam prendre amb filosofia i actitud estoica vam ser els espectadors.
