De l’article de Carme Karr (Barcelona, 1865-1943) a La Publicitat (5-I-1923) sobre Marie Anne Laurent (Clermont-Ferrand, 1826-París, 1910). Aquest dijous farà cent anys de la publicació d’aquest text motivat pel centenari de Louis Pasteur (Dole, França, 1822 - Marnes-la-Coquette, França, 1895). La periodista Carme Karr liderava un feminisme dirigit a promoure el progrés professional de la dona.
En tant l’any 1922 mor, arreu del món i en totes les llengües reviu la memòria del gran benefactor de la humanitat Louis Pasteur. Les associacions científiques més importants del món es proposen, a les vinents Pasqües primaverals, d’unir-se entorn del nom de Pasteur, a la ciutat d’Estrasburg per homenatjar-lo solemnialment. Al costat de la tasca científica i humanitària, és recordada també la vida tota d’elevació moral d’aquell home admirable, les seves llargues hores de recerques i de lluites. No obstant, al costat del nom de Pasteur, ¡que pocs han curat d’evocar amb veracitat la memòria d’aquella companya elegida entre totes, la intel·ligent col·laboradora, sense la cooperació de la qual l’obra de Pasteur no hauria estat, segurament, tan fecunda! Aquella dona admirable de la qual un historiador del gran savi francès ha escrit que “passà en mig de la glòria procurant no ser vista”, era filla de M. Laurent, professor al Lycée d’Orleans, i d’Amélie Huet, pertanyent a una honrada família d’impressors d’aquella ciutat: Marie Laurent, qui amb el temps esdevingué Mme. Pasteur, així com les seves dues germanes, foren educades amb la simplicitat, seriositat i ordre característics a les famílies de la burgesia provinciana francesa. [...] El casament de Louis Pasteur amb Marie Laurent tingué lloc a Estrasburg el 29 de maig de 1849 a l’església de Santa Magdalena. [...] Des dels primers temps del seu matrimoni la jove Mme. Pasteur volgué ajudar el seu marit; començà per fer-li de secretari, i de copista, facilitant-li mil tasques enutjoses. Ben aviat, ella es feu iniciar als estudis científics que apassionaven a Pasteur, i sempre més el seu esperit amant visqué en íntim contacte amb el del seu espòs, que compartia amb ella, com amb una intel·ligència associada, no pas solament els resultats dels estudis que anaven succeint-se lògicament, ans també les grans deduccions que ell en treia. Madame Pasteur, tot i adorant el seu marit, no fou mai com aquelles dones la personalitat de les quals acaba per ser anul·lada per la glòria de l’espòs. Ultra una remarcable intel·ligència, el seu caràcter era d’una gran energia. Destra organitzadora, posseïa el do d’ordenar i d’embellir les coses al seu entorn. [...] Àdhuc quan, anys més tard, alhora que els grans descobriments de Pasteur s’afiançaven i la mort s’enduia una darrera l’altra tres filletes del matrimoni, madame Pasteur, heroica en el seu dolor de mare, el cor sagnant, es redreçava, aixecant el cap, es repenjava del braç de l’espòs atuït davant l’irremeiable de la mort, i acompanyant-lo al seu laboratori li deia: “Treballa; treballem...”. Hom es pregunta quina hauria estat la carrera de Pasteur, unit a una altra dona que Marie Laurent! [...]
