Nafrats de la guerra, amics en la pau (1985)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsA ca n'Alzamora en Joan i la Maria s'han llevat d'hora, tot i ésser diumenge. Hi haurà trobada d'amics. Entre ells, alguns fa mitja vida que no s'han vist. Les portes del clos de la masia estan obertes de bat a bat. [...] Comencen a arribar els hostes. Mans que s'estrenyen fort. Abraçades que triguen a desfer-se. Alguna llàgrima traïdora. Alegria incontenible i xerroteig de benvinguda. [...] Fa molts anys hi havia una guerra, sabeu? I aquests vellets que van arribant eren minyons garrits. Rubinencs amb vint anys escassos. Xicots que volien viure la seva joventut. Els havien ensenyat a viure en pau i eren obligats a fer la guerra. Una guerra que ells no volien. Matar i morir, per què? L'agost del 37 deixaven Rubí. [...]

Marxes, fusell, cartutxeres i granades de mà. [...] Un turó defensat per uns altres i ens diuen que ha de ser nostre. Crepiten els fusells, xiulen les bales. Reneguen els oficials. A la dreta, un que crida. L'han tocat. Els camillers que no paren. "No, aquest no, que ja no cal. Un altre, i més, encara més". Els que queden cerquen recer, arrossegant-se com bestioles esporuguides. Fent recompte, en manquen molts. "I demà, potser per mi?" Hospitals, camps de concentració, treball forçat o exili. Quan tornen a casa, els que tornen són més vells. Els repugna allò que han viscut.

Avui són a ca n'Alzamora. No hi són tots, és clar que no. [...] Un record pels que no hi són. Per tots aquells que no tornaren a trepitjar la plaça del Domènec. I pels qui, havent tornat, ja no despertaran del darrer son. [...] Bromes i ganes de xerrar com si, per una estona, tornéssim a tenir vint anys. Grup de vellets que s'han rejovenit. Que quan parlen de guerra, peten de dents i els tremola el pols. Poden ensenyar nafres i cicatrius al seu cos endurit. Reclamen una joventut que no els fou permès de viure. I pensen en el milió de morts. I en la bogeria dels qui portaren tanta gent a matar. [...]