ESPÈCIE PROTEGIDA

El nas de Cleopatra i el peu de Verde

“Si el nas de Cleopatra hagués estat més curt, tot el rostre de la terra hauria canviat” (Blaise Pascal). “Si el peu de Verde hagués estat més llarg, avui l’Espanyol seria líder” (Xavier Fina).

Divendres, 26 d’octubre, prop de les onze de la nit. Després d’un dia molt cansat -anar i tornar de Bilbao-, estava sol a casa mirant la televisió. L’Espanyol guanyava per 0 a 1 un Valladolid que pressionava molt. Jo em barallava amb l’Skype perquè el Francesc Garriga m’havia demanat que, si guanyàvem, entrés a El Club de la Mitjanit. Ja havíem superat el minut 90 i... falta prou a prop de l’àrea (tot i que no tant) per establir una connexió de patiment entre tots els pericos. Tots vam pensar el mateix. Ningú va ser fidel al darderisme. Xuta Verde (els jugadors amb noms de colors, Amarillo, Rojo, sempre xuten bé) i gol. El Garriga em va fer entrar igualment al programa i el meu missatge va ser positiu, però la màgia s’havia trencat. La carrossa tornava a ser una carbassa, ja sonaven les campanades de mitjanit.

Després d’aquella falta, la victòria contra l’Athletic Club i cinc derrotes consecutives. S’hi poden trobar respostes racionals, però sense aquell gol de falta tot hauria estat diferent. Si Verde calcés un 43 no hauria marcat aquell gol. I, per tant, l’àrbitre hauria xiulat el penal a Sergio García, Borja l’hauria encertat en la primera ocasió contra el Girona, l’equip hauria anat amb confiança a Getafe, el derbi hauria estat de màxima tensió amb el lideratge en joc i Tello hauria xutat la pilota als núvols.

A l’Espanyol hem tingut molts nassos de Cleopatra en negatiu: si no hagués esclatat el cas Matesa, si la C-16 no s’hagués endut el nostre futur president, si Clemente no hagués deixat Lauridsen a la graderia, si Bussaca no hagués expulsat Moisés, si Iturralde no ens hagués anul·lat un gol legal al Sadar...

Però també n’hem tingut de positius: si Genaro de la Riva no s’hagués trobat Hans Gamper al barber, si Jaro no hagués volgut convertir-se en un heroi, si Balic hagués marcat aquell gol, si Ferran Corominas hagués fet misto...

Des d’una perspectiva racional, dissabte ha de guanyar l’Atlètic de Madrid. I si salta la sorpresa serà per la feina i el talent de Rubi i els seus jugadors. Però també necessitem aquell instant màgic, aquell nas de Cleopatra que torni a canviar el decurs de la temporada. Seria un punt d’inflexió i el millor regal de Nadal.

Més continguts de