Emergència feminista
Mentre aclarim què cobra la classe mitjana en general, el Fòrum Econòmic Mundial ha presentat el seu Informe anual de la bretxa global de gènere. Calculen que la discriminació trigarà encara 257 anys a desaparèixer. D'acord que les dones tenim una esperança de vida una mica més llarga, però trobo exagerat esperar una eternitat per gaudir de les mateixes oportunitats que els homes. Una vaga mundial indefinida de dones seria la millor opció. Aturar el món és la resposta més adequada. Encara que, si tenim en compte com els governs mundials es prenen la urgència climàtica, és possible que el món s'aturi una mica abans i tothom deixi de cobrar. I de respirar.
A Baena, Andalusia, uns pares han denunciat el professorat perquè el seu fill va assistir a unes activitats relacionades amb la commemoració del 25 de novembre, el Dia Mundial contra la Violència Masclista. A Andalusia no hi ha violència masclista perquè ho diu Vox i no té sentit que als estudiants els instrueixin en ciència-ficció. La realitat indica que és possible viure en dos planetes diferents en un mateix espai. La realitat constata d'una manera brutal que la violència masclista es manifesta constantment i que s'ha d'educar en el feminisme per crear un rebuig majoritari contra aquesta violència i la violència en general. Però la Junta d'Andalusia, la del PP, Ciutadans i Vox, està ocupada pensant en altres coses. Per exemple, en aquests premis que ha creat per premiar les famílies amb més fills. Com quan Franco, però en lloc de diners els donen un diploma. Tot, sempre, és susceptible d’empitjorar.
Dos dels condemnats per violació a una menor de 14 anys a Manresa estan en ordre de cerca i detenció. No s'han presentat a les vistes que ha demanat l'Audiència de Barcelona. Els sentenciats són culpables, segons el tribunal, d'abús i no d’agressió perquè, com que la noia havia begut, no van necessitar l'ús de la força per violar-la. Què fan aquests homes al carrer? A Aranda del Duero, uns centenars de persones es reunien per donar suport als violadors condemnats per agressió sexual a una menor d'edat. "No esteu sols", cridaven, parafrasejant un dels lemes feministes de suport a les víctimes de la violència masclista. Els violadors no estan sols, efectivament. Hi ha una cadena de complicitat repugnant que s'afanya, a cada denúncia de violació, a criminalitzar la dona des de tots els àmbits. La històrica provocació femenina. La històrica testosterona masculina. Les dones som totes unes putes. Partim d’aquesta base. Que no us regalin un curs de defensa personal aquest Nadal. Regaleu-vos un bon atac. I canviem la història. Que la nostra llibertat no arribarà en camell. Que són els nostres propis peus que ens hi porten. Tampoc no espereu que us segueixin els membres de la Real Academia de la Lengua Espanyola, la RAE, que no es plantegen incloure al diccionari el concepte de "violència de gènere" fins al 2026. Jo d'ells m'esperaria a la desaparició de la bretxa salarial. O a l'arribada de l'apocalipsi. En cavall, sempre.
L'oncòloga Cristiana Sessa deia, en una entrevista a aquest diari, que "quan un home té dolor se l'envia a Urgències. A una dona se li diu que és ansietat". Crec que és difícil millorar en un resum tan precís la situació de les dones. La credibilitat de les dones. La sentència que ens cau cada dia. Però crec que és possible millorar la nostra situació i per això hem de tenir clar, totes i tots, que la igualtat i el respecte no són desitjos de Nadal. Són exigències diàries, i no esperarem 257 anys per veure-les arribar.
