Els nazis cremen llibres al carrer (1933)
Peces històriques
De la crònica de Joaquim Pellicena (Valladolid, 1879-Paris, 1938) a La Veu de Catalunya (13-V-1933). El dia abans La Vanguardia havia publicat un despatx de l’agència Fabra informant que aquell mes de maig unes gentades aclamaven arreu d’Alemanya la crema al carrer de munts de llibres que els nazis titllaven de “desmoralitzadors”. Segons l’agència Wolff, Goebbels deia que allò era “la fi de l’intel·lectualisme jueu”. Acudit d’Apa a La Publicitat (13-V-1933) on Hitler ordena: “Ací va la llista de prohibits de demà”.
L'article de Von Neurath [ministre d’Afers Exteriors d’Alemanya] sobre els armaments i el discurs de Hitler sobre l'organització del treball assenyalen dos moments crítics en la política exterior i interior d'Alemanya. Von Neurath ha dit que, fossin les que fossin les limitacions i reduccions generals d'armaments previstes en el pla britànic, Alemanya es veuria obligada a completar els seus mitjans de defensa. Hitler ha iniciat la conquista de l'obrer germànic per a l'Estat corporatiu nazi. [...] Aquest feixisme germànic continua a l’interior del país la seva obra unificadora, que vol ser totalitària. A Berlín són cremats públicament els llibres considerats contraris a l’esperit alemany. A Elberfeld són detinguts grans industrials i directors d’empresa. Hitler proclama la santedat del treball i vol incorporar els obrers a l’Estat nazi. Les organitzacions socialistes són dissoltes i els seus recursos confiscats. Hitler, com Mussolini anys enrere, vol mantenir el seu feixisme a una temperatura de quaranta graus. El fenomen polític i social nazi es desenvolupa als nostres ulls, una mica astorats, en un moment crucial de la vida del món, quan MacDonald i Roosevelt havien arribat en principi a un acord sobre el pacte consultiu i sobre la treva duanera. La Gran Bretanya i els Estats Units d’Amèrica havien iniciat una vasta maniobra a base del desarmament i dels deutes interaliats per obligar Alemanya i França a acceptar un compromís. Però l’actitud intransigent d’Alemanya a Ginebra posa en perill aquest pla. Això explica la indignació de Roosevelt i de MacDonald. Hitler no ha vacil·lat a prescindir de l’opinió pública dels Estats Units d’Amèrica, i ja en pateix les conseqüències. La injusta persecució dels jueus fou per al públic dels Estats Units com una mena de segona torpedinada del Lusitània. Després ha vingut l’actitud de la delegació alemanya a Ginebra, tan contrària també a l’esperit de les dues grans democràcies anglosaxones. [...] Ara estem en un moment crític, en un moment caòtic, del qual caldrà sortir ràpidament. Mussolini ha volgut donar al feixisme una base ideològica, cultural. Hitler parla molt de la raça germànica, de la seva puresa ària. Mussolini cerca la justificació del seu feixisme en una cultura, en un esperit. Hitler tracta de fonamentar el seu nazisme en una raça, en una antropometria. Les idees i la conducta de Hitler són contràries a tot el pensament germànic autèntic, des de Leibniz a Goethe. En el seu concepte, la raça, més que una espècie, és una casta. Aquesta és la falla essencial del nazisme.
