18/02/2022

No fos que algú es posés a pensar per ell mateix

3 min

Llegeixo aquests dies que la filosofia se suprimirà de l’educació universal i obligatòria de què gaudeixen els i les adolescents catalans: fins ara era una optativa a 4t d'ESO, però l'esborrany del futur decret de currículums del departament d’Educació preveu eliminar la matèria a partir del curs vinent. D’on s’ha de suprimir si ja no hi és? No sé a quins criteris respon la cosa però, mentre hi ha alumnes que han tingut dret a un any de filosofia en el seu darrer curs, d’altres han acabat la secundària sense haver tingut la possibilitat de cursar-la. No fos que algú es posés a pensar per ell mateix.

El govern català ha decidit esmenar aquest greuge. Solució? Ni uns ni altres. La suprimeix del currículum, ras i curt. Ja que Madrid, amb bon càlcul polític, ha deixat a les autonomies la decisió de mantenir l’escassa presència de la filosofia (un sol curs entre quatre, de manera opcional, i no a tots els centres educatius), mentre que altres comunitats autònomes l’han reforçat, el Parlament català li està buscant substitut i ja l’ha trobat. En lloc del pensament lliure, els i les adolescents gaudiran d’una sòlida “formació digital” i una completa “formació o orientació personal i professional”. Llàstima que, sense una visió de conjunt, que és el que dona la filosofia, només es pot ser un mico digital. Llàstima també que per orientar-se com a persona i desplegar aquesta meravellosa capacitat que és pensar-se a un mateix, sigui útil, per no dir necessari, partir d’una certa consciència discursiva, que és el que dona el discurs filosòfic.

Ampliant una mica el focus, aquest mateix adolescent a qui se li nega el dret al pensament crític haurà pogut escollir quatre vegades més fer classes de religió que no d’ètica. Ho heu llegit bé: quatre a una, perquè les hores d’educació catòlica quadrupliquen les que es dediquen a l’ètica. Posats a exercir la religió a les aules, no entenc per què no hi ha llibertat de culte i queden exclosos del currículum l’educació islàmica, la dels Testimonis de Jehovà o la d’altres imaginaris religiosos. Pel que es veu, no hi tenen dret. A aquest adolescent ensinistrat en el catolicisme, ningú no li haurà donat mai les eines perquè s’arribi a qüestionar per quines estranyes raons en un país constitucionalment aconfessional, a l’escola pública es fa religió. No fos que es posés a preguntar.

Suposem, per un moment, uns governs amb capacitat de projectar a 15 anys vista (només 15, que és el temps necessari per prendre el pols de la nova generació i sondejar el grau de civilitat que tindrem d’aquí no res). Suposem una mínima projecció de futur o, si es vol dir diferent, una mínima responsabilitat històrica. L’estimat Walter Benjamin es va valdre d’una obra de Paul Klee, l’Angelus Novus, un dibuix acolorit que fitava astorat el rastre que deixem en la història. L’Àngel de la història, com va anomenar-lo el filòsof que va morir a Portbou fugint del nazisme, observa una humanitat que és incapaç de trobar el seu lloc en el present perquè ha perdut el contacte amb el passat. Astorat, trist i espantat. Micos digitals, professionalment ben orientats i amb una sòlida formació religiosa. Gràcies, govern català, és bo saber quin país tindrem si mai hem de votar una República catalana.

Cristina Masanés periodista i escriptora
stats