No pensis en una reforma constitucional
Entre els diversos espectacles insòlits que ofereix la democràcia espanyola, destaca de manera singular el de l'obstrucció del normal funcionament de la justícia per part del principal partit del sistema polític. El bloqueig del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és una anomalia greu, i la nul·la predisposició del PP a desbloquejar-lo la fa més greu encara. Aquest dilluns va fer cinc anys que els magistrats de l'òrgan de govern dels jutges tenen el mandat caducat, i per celebrar l'efemèride el portaveu nacional del PP, Borja Sémper, va avisar que el seu partit només accedirà a renovar els vocals del CGPJ si aquesta renovació es fa d'acord amb les normes que ells indiquin. En concret, el PP exigeix com a rescat que es modifiqui la llei per la qual s'aplica la fórmula que permet la renovació dels vocals; justament feia només uns dies que, al ple del Parlament Europeu sobre l'estat de dret a Espanya (que va acabar sent una rèplica gens millorada de les bregues al Congrés dels Diputats), el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, va reclamar que es desbloquegés urgentment el CGPJ sense cap modificació prèvia de la llei. El propòsit del PP seria donar encara més poder als jutges (als “seus” jutges, s'entén).
La llei d'amnistia es fa amb el doble objectiu de permetre la formació del govern que presideix Pedro Sánchez i de servir de punt de partida per a una via de negociació per al conflicte entre Catalunya i Espanya. A més d'això, però, pot o hauria de poder marcar l'inici d'un itinerari de reformes jurídiques que duguessin a la reforma de la Constitució del 78, entre altres coses per corregir el biaix diguem-ne conservador (reaccionari i ultranacionalista, però diguem-ne conservador) de l'alta judicatura espanyola, un dels poders que, com se sol dir en aquests casos, no va fer la Transició.
Aquest enunciat –la reforma constitucional– és una de les promeses o dels projectes que el PSOE (el de Pedro Sánchez, però també abans d'ell) ha formulat en més d'una ocasió però que no ha anat mai endavant. Hi ha, en aquest cas, un motiu clar per al desistiment: la falta de consens necessari, atesa l'oposició total de la dreta espanyolista a qualsevol canvi en l'ordenament jurídic que (com la mateixa renovació del CGPJ) puguin interpretar que perjudica els seus interessos, en particular la situació del PP i el seu descomunal historial d'escàndols de corrupció davant d'uns tribunals que fossin imparcials. Però que una idea sigui de difícil realització no vol dir que no es pugui pensar i, fins i tot, intentar. I d'altra banda, un dia o altre (quan acabi de fracassar Feijóo?) la dreta espanyola haurà de fer un pensament i mirar de ressituar-se. El decantament cap al vessant (que sempre ha tingut) d'extrema dreta no li acaba de funcionar electoralment. Li pot convenir sortir d'una posició que en, la història espanyola contemporània, el lliga ja no amb el franquisme sinó amb el segle XIX, amb el Partit Liberal-Conservador de Cánovas del Castillo.
